•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

>L'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València (IEAMA-UPV) ha participat en un estudi internacional d'impacte que ha descobert que la meitat del carboni de l'Amazònia està emmagatzemat i és reciclat per l'1% de les espècies arborícoles de la zona.

Així, de les més de 16.000 espècies en què es divideixen els aproximadament 300 bilions d'arbres que conformen els boscos de les conques dels rius Amazones i Orinoco, el 50% del carboni es troba localitzat en menys de 200 varietats.

Aquesta recerca, publicada per la prestigiosa revista Nature Communications, pot facilitar la predicció de l'evolució dels boscos tropicals, fonamental en la reducció de l'augment del diòxid de carboni i, per tant, del canvi climàtic que actualment afecta el planeta.

El domini del cicle del carboni en els boscos tropicals, al descobert

L'estudi, coordinat per la xarxa RAINFOR (Xarxa Amazònica d'Inventaris Forestals) i liderat per les universitats de Leeds i Oxford, mostra que les espècies més abundants no emmagatzemen o processen necessàriament la majoria del carboni.

Sophie Fauset, autora principal del treball i investigadora de l'Escola de Geografia de la Universitat de Leeds, apunta que "ja coneixíem l'abundància de certes espècies a l'Amazònia, però no sabíem si aquestes dominen, de fet, el cicle del carboni en aquests boscos. El que hem descobert és que, mentre que algunes espècies que són molt comunes, freqüentment, emmagatzemen una gran quantitat de carboni, d'altres n'emmagatzemen o creixen molt més del que la seua abundància suggereix".

La consecució d'un gran desafiament

En aquest sentit, Rafael Herrera, investigador emèrit de l'Institut Veneçolà d'Investigacions Científiques i col·laborador de l'institut IEAMA de la UPV, assenyala que, en un bioma tan extens i divers com l'Amazònia, entendre el cicle del carboni constituïa un gran desafiament.

"Trobar que només una petitíssima fracció de les espècies és responsable de la meitat de la biomassa i del cicle del carboni pot ajudar els científics a predir l'evolució dels boscos tropicals en un clima canviant", destaca Rafael Herrera.

El perill de subestimar el 99% restant de biodiversitat

Ara bé, els investigadors alerten al seu torn del perill de subestimar el 99% restant de la diversitat d'espècies de l'Amazònia. "L'estudi determina quines plantes són més importants avui dia, però obviar-ne la resta podria derivar en un seriós perill per a la pervivència del bosc amazònic com a captador de diòxid de carboni si alguna d'aquestes espècies sucumbeix a conseqüència del canvi climàtic, fonamentalment sequeres perllongades seguides amb freqüència d'incendis forestals", apunta el professor Herrera.

Així mateix, des de la xarxa RAINFOR assenyalen que, a mesura que el clima a l'Amazònia continue canviant, és previsible que un conjunt molt diferent d'arbres entre en acció, inclosos alguns a penes coneguts avui. "Precisament per això s'ha de tenir en compte tota la diversitat dels boscos analitzats. A més, el bosc tropical necessita de totes les espècies interrelacionades, perquè la seua complexa biologia així ho exigeix", apunta el professor Herrera.

500 parcel·les, 200.000 arbres i 3.600 espècies analitzades

Per a la realització del present estudi, els investigadors del grup RAINFOR han analitzat més de 500 parcel·les de l'Amazònia i 200.000 arbres, corresponents a unes 3.600 espècies, i s'ha comparat la presència, les reserves de carboni i el creixement de cada espècie.

"Aquestes parcel·les són valuosíssimes com a llocs d'observació, perquè allí es mesura arbre per arbre, al llarg dels anys, per a conèixer el volum de fusta existent, i fer la conversió a la quantitat de carboni que els arbres emmagatzemen", explica Rafael Herrera.

La nou del Brasil i l'Eperua falcata, entre les espècies més destacades

Entre les espècies que emmagatzemen més carboni es troba la Bertholletia excelsa o nou del Brasil. A l'Amazònia, menys d'un de cada mil arbres corresponen a aquesta espècie, però ocupa el tercer lloc entre els que més carboni emmagatzemen i el quart quant a creixement.

Destaquen també l'Eperua falcata, capaç de fixar nitrogen de l'atmosfera directament; la palmera Iriartea deltoïdal, i un arbre de la família de les moràcies, Psudolmedia laevis. Algunes espècies dominen per la gran grandària, d'altres per l'eficiència en l'ús de l'aigua o del nitrogen.

"Els boscos tropicals, i particularment l'Amazònia, constitueixen un dels mecanismes més importants de tot el món per al control del cicle del carboni. Aquest estudi ofereix dades fins ara desconegudes, de gran rellevància per a conèixer el comportament i l'evolució de la major reserva forestal del món", conclou el professor Herrera.

Rafael Herrera, set anys col·laborant amb la UPV

El professor Herrera fa set anys que col·labora amb la UPV, i part dels resultats publicats en aquest estudi van ser analitzats durant una de les seues estades de recerca en el grup Reforest de l'institut IEAMA de la UPV.

Actualment, Rafael Herrera treballa amb els professors de la UPV Antonio Lidón i Antonio del Campo en la implementació de tècniques noves en aspectes de biogeoquímica en sistemes forestals, especialment en l'ús d'isòtops estables en dendrocronologia.

• Publicació en Nature Communications
• Rainfor - Web oficial