•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip d'investigadors de l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i el Medi Ambient (IEAMA) de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha desenvolupat un model matemàtic permet preveure l'impacte del canvi climàtic sobre la conca dels rius i determinar la vida útil dels embassaments.

L'eina és una nova aplicació de TETIS, model de referència en l'àmbit de la recerca hidrològica amb el qual és possible analitzar la dinàmica dels sediments en la conca i el aterrament dels embassaments, i que s'ha implementat ja en conques de diferents grandàries, des d'algunes inferiors a 1 km2 (en treballs de recerca sobre diverses conques experimentals) fins a la del riu Ródano a França, de 98.500 km2.

Aplicada en el riu Ésera i l'embassament de Barasona (Osca)

Ara, els investigadors de l'IEAMA de la UPV han aplicat TETIS en la conca del Ésera (riu altoaragonès de 94,3 quilòmetres de longitud, afluent del Cinca i pertanyent a la depressió de l'Ebre) i l'embassament de Barasona (Osca), en un estudi en el qual han participat també experts de la Universitat de Lleida (UdL), emmarcat dins del projecte Consolider SCARCE i del projecte del Pla Nacional ECOTETIS, i les conclusions del qual han sigut publicades en el Journal of Soils and Sediments.

Félix Francés, director de l'IEAMA-UPV, explica que "hi ha diversos estudis que asseguren que al Mediterrani Occidental hi haurà una disminució general de la precipitació i el vessament mitjans, així com un increment de la torrencialitat de les tempestes extremes. No obstant això, només uns pocs articles han analitzat l'impacte del canvi climàtic en el cicle dels sediments a les conques mediterrànies".

Per això, l'objectiu dels investigadors amb aquest model és conèixer l'evolució dels sediments i respondre a si, en els escenaris de canvi climàtic futur, la vida útil dels embassaments serà major o menor que amb el clima actual, és a dir, si s'ompliran de terra més ràpid o no (un embassament deixa de ser operatiu quan es cobreix en un 90%).

Basat en les prediccions de precipitació i temperatura del projecte PRUDENCE

Per a analitzar els efectes del canvi climàtic, els investigadors s'han basat en les prediccions de precipitació i temperatura del projecte PRUDENCE (finançat per la Unió Europea i en el qual van treballar més d'una vintena de grups de recerca) per als escenaris climàtics actual i futur.

En aquest últim cas, han treballat amb dues hipòtesis d'emissions de CO2, anomenades A2 i B2. L'escenari A2 descriu la previsió més pessimista per al món futur: molt heterogeni, caracteritzat per una població mundial en augment continu, i en el qual el creixement econòmic i el canvi tecnològic estan més fragmentats i són més lents que en altres escenaris.

L'escenari B2 és menys pessimista que l'anterior (sense ser tampoc l'escenari més optimista), i descriu un món en què predominen les solucions locals a la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental; en el qual la població augmenta progressivament a un ritme menor que en A2; amb uns nivells de desenvolupament econòmic intermedis, i amb un canvi tecnològic menys ràpid i més divers.

"Aquests escenaris es van escollir perquè són els que utilitza habitualment l'administració espanyola de forma oficial en els últims anys", apunta Félix Francés.

No tot serà negatiu en el futur: les crescudes tendiran a minvar a causa de la significativa disminució en la humitat del sòl

El model TETIS ha sigut utilitzat per a obtenir sèries de precipitació i temperatura mitjanes a la conca, cabal líquid i sòlid vessat a l'embassament de Barasona, mitjana d'humitat del sòl a la conca i l'altura equivalent de la capa de neu en aquesta per a cadascun dels tres escenaris climàtics: clima actual i els dos escenaris de clima futur (A2 i B2).

El modelo TETIS ha sido utilizado para obtener series de precipitación y temperatura media en la cuenca, caudal líquido y sólido vertiente al embalse de Barasona, media de humedad del suelo en la cuenca y de la altura equivalente del manto de nieve en la misma para cada uno de los tres escenarios climáticos: clima actual y los dos escenarios de clima futuro (A2 y B2).

"Dels resultats de les simulacions amb TETIS", indica el director de l'IEAMA de la UPV, "es pot concloure que les aportacions de cabal tendiran a disminuir en el futur, com a conseqüència directa de la disminució de la precipitació, una major evapotranspiració potencial i una menor humitat del sòl a la conca."

"No obstant això", prossegueix Francés, "i en contra del que caldria esperar per la tendència a una major torrencialitat de la precipitació futura, els resultats del model indiquen que les crescudes també tendeixen a disminuir a causa de la forta disminució en la humitat del sòl. No tot serà negatiu en el futur".

La vida útil de l'embassament de Barasona, entre 100 i 163 anys

Així mateix, de l'estudi es deriva una disminució important dels recursos hídrics del 40% i 35% per als escenaris A2 i B2, respectivament. Quant al transport de sediments, aquest tendeix a disminuir en el primer cas i a augmentar molt lleugerament en el segon.

Així queda reflectit en les taxes d'aterrament de l'embassament de Barasona, en el qual, per al segon dels escenaris, no es preveuen modificacions rellevants pel que fa a la situació del clima actual, mentre que per a A2 s'espera una vida útil significativament més llarga. En concret, la vida útil de l'embassament, segons l'estudi desenvolupat pels investigadors de la UPV i la UdL, oscil·la entre el segle i els 163 anys.