Són curioses aqueixes fotografies del podi en uns Jocs Olímpics, quan el lliurament de trofeus es duu a terme a peu de pista, just en acabar la final, ja siga de bàsquet, tennis, taekwondo o hoquei sobre herba. Als guanyadors del bronze se'ls veu apoteòsics i triomfants –acaben d'aconseguir una medalla–, mentre que els subcampions, malgrat haver obtingut la plata, caminen alacaiguts, intentant processar la derrota. No té cap lògica: el segon hauria d'estar més feliç que el tercer, però els neurotransmisors funcionen així i costa que afloren els sentiments correctes.
Alguna cosa semblant ha ocorregut avui en el SDE en la cerimònia de premis. Es feien públics els guardons d'Estratègia Urbana, una categoria en la qual l'equip Azalea tenia posades grans esperances. Arribat el moment, els presentadors proclamen, un a un, els tres millors projectes i, de nou, l'equip de la UPV es queda fora dels trofeus. Caretes tristes dels estudiants. Intenten fingir que no els importa, però en realitat, una mica sí que els mata per dins.
Però llavors, els mestres de cerimònies tornen a l'escenari i anuncien els guanyadors del premi extraoficial d'avui, dedicat a les Ciències Aplicades a la Mobilitat. La UPV resulta segona classificada en el guardó que convoca, ni més ni menys, la Plataforma Europea de Ciències del Transport. I ara sí, a la velocitat en què salta un coixí de seguretat, es deslliga l'eufòria entre les files d'Azalea. A falta de pa bones son coques.
I més enllà del reconeixement que aquest trofeu significa per a l'equip –s'atorga al projecte que millor ha sabut integrar el concepte de mobilitat en l'habitatge–, hi ha també un xicotet moment de justícia poètica. Perquè és una mica reparadora la felicitat explosiva i autèntica dels valencians en arreplegar el seu guardó fora de concurs, de marca blanca, en comparació amb la moderada placidesa amb la qual els neerlandesos han acceptat el seu legítim, oficial i reglamentari primer premi. Com es llig constantment en els sobres de sucre, la vida és 10% el que et passa i 90% com t'ho prens.
Aquest xut de moral arriba en el millor moment. I és que l'equip ha aconseguit rascar avui uns valuosos punts que li retornen al top 10 de la classificació general. I encara que, a efectes pràctics, un lloc a dalt o un lloc a baix no suposa una gran diferència, aquest simbòlic resultat i el nou trofeu retornen l'optimisme al conjunt d'Azalea. Un punt d'inflexió que serveix per a agafar-li de nou el pols al SDE i ficar-los de ple en la competició.
I això sí són paraules majors, perquè, en opinió de Claudio Montero, membre de l'organització, el Solar Decathlon Europe 2022 és la millor edició de la història. Afirma l'arquitecte espanyol que mai el jurat s'ha trobat amb tants projectes extraordinaris. “L'habitual fins ara era comptar amb tres o quatre dissenys destacats, i en Wuppertal ocorre al contrari: hi ha tres o quatre treballs despenjats en la taula i la resta de participants estan a un nivell impressionant”.
En 1941, tres obres mestres del cinema com a “Ciudadano Kane”, “El halcón maltès” i “Sospecha” es van quedar sense l'óscar a la Millor Pel·lícula, perquè l'estatueta va recaure en un altre clàssic indiscutible, “¡Qué verde era mi valle!”. Conta la llegenda que els respectius directors –els genis Orson Welles, John Huston i Alfred Hitchcock– van brindar alegrement en l'aftershow party per la seua derrota.
Solar Decathlon Europe 2021-2022, dia a dia
Dia a dia, anirem comptant els progressos d'Azalea UPV a Wuppertal i la seua gran aventura alemanya. No et perdes www.upv.es del 18 al 25 de juny, els canals socials de l'equip (Tiktok, Twitter, Facebook, Instagram i LinkedIn) i els nostres canals en Twitter, Instagram, Telegram i Facebook.
Notícies destacades