Parlem de diners. És a dir, de pressupost i de patrocinis. De la diferència que suposa acudir al Solar Decathlon Europe amb el suport de 28 institucions i empreses –cas de l'equip valencià Azalea– o fer-ho amb el blindatge que representa una cartera de 98 promotors, situació idíl·lica en la qual es troben els equips de Levelup (Rosenheim, Alemanya) i Lungs of the City (Pécs, Hongria). Òbviament, no tots han arribat a aquest límit, però la mitjana de mecenes que tenen les 15 universitats en competició se situa en 56, curiosament just el doble que les entitats que col·laboren amb Azalea.
Que els diners no donen la felicitat –ni la saviesa– ho demostren les posicions dels dos més rics: els alemanys de Levelup se situen en el lloc 10 (tres per davall d'Azalea) i els hongaresos de Lungs of the City són el fanalet roig de la taula. Ja ho deia Groucho Marx: “hi ha moltes coses en la vida més importants que els diners!, però costen tant!”.
Perquè clarament, comptar amb el suport dels grans estudis, els majors de Hollywood, no s'assembla en res a apostar per un projecte modest, quasi d'autoria, una obra independent de les del Festival de Sundance. Diguem que, per començar, renuncies als efectes especials i les escenes d'acció, la qual cosa, en el cas del SDE, són com les exhibicions constructives o els deliris faraònics. Sacrifiques, doncs, el col·lisionador d'hadrons i l'estació espacial internacional que tanta brillantor aportaven al projecte.
I comences a mentalitzar-te amb el mantra que “les coses petites son boniques”, una idea de l'estadista Fritz Schumacher, que ha passat a la posteritat pels seus conceptes altament revolucionaris, com ara “tecnologia apropiada” i “grandària intermèdia”. No serveix de res lamentar-se, així que et poses a la feina perquè, com diuen les àvies: “la peresa és la mare de la pobresa”.
Ni galàctics ni superestrelles
A continuació, descartes també els grans fitxatges: ni celebrities de l'obra de paleta, ni rockstars de la fontaneria, ni prima donnas de la fusteria. Altres equips no tenen objeccions a tirar mà de contractistes, instal·ladors i quadrilles senceres perquè, a colp de talonari, els facen el treball brut i els solucionen els problemes. Estranyament, l'organització del SDE fa els ulls grossos perquè, en ser un concurs d'arquitectura i enginyeria, no consideren reprovable l'ajuda extra en l'execució tècnica.
I finalment, aprens. A senyalitzar l'àrea per a la seguretat del personal treballador. A complir totes les normes. A implantar l'esquelet de l'obra. A alçar les parets externes, els envans estructurals, l'armadura i el sostre. A instal·lar els canalons de desguàs, la xarxa d'il·luminació, els conductes de ventilació, el cablejat elèctric. A aïllar i impermeabilitzar. A rematar la cristalleria i la fusteria. A tancar l'obra.
I quan tens dubtes, preguntes. Al grup de WhatsApp dels col·legues del SDE, que inclou participants de totes les universitats. Que necessitem una eina? –Al grup de WhatsApp. Que no es connecten els panells solars? –Al grup de WhatsApp. Que ens falten dos per a la timba de pòquer? –Al grup de WhatsApp. Paradoxalment, els equips amb menys recursos són, de moment, els més solidaris a l'hora de compartir coneixements en aquest canal.
Crispar els nervis
I, mentrestant, segueix l'espera. Avui, com ahir, els pavellons estan tancats al públic. Continuen els minuciosos treballs de monitoratge i l'equip valencià rep la visita del jurat d'Estratègia Urbana. Hem passat dos dies de calma absoluta i letargia, preludi de la fantàstica tensió i suspens que s'albiren a partir de demà. L'organització ha disposat una forma impecable de manejar la intriga i crispar els nervis. Seqüència a seqüència. Premi a premi.
Dia a dia, anirem comptant els progressos d'Azalea UPV a Wuppertal i la seua gran aventura alemanya. No et perdes www.upv.es del 18 al 25 de juny, els canals socials de l'equip (Tiktok, Twitter, Facebook, Instagram i LinkedIn) i els nostres canals en Twitter, Instagram, Telegram i Facebook.
Notícies destacades