•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip d’investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha desenvolupat, a nivell de laboratori, plantes modificades genèticament que són capaces de produir i alliberar feromones sexuals d’insectes per a fer front a les plagues que afecten les plantes herbàcies i similars, amb la qual cosa es redueix l’ús de plaguicides. Els seus resultats els ha publicats la revista Biodesign Research.

En el seu estudi, els investigadors de la UPV i el CSIC han treballat amb Nicotiana benthamiana com a planta model, que van modificar genèticament per codificar compostos volàtils com ara les feromones d’arnes, de manera que la van convertir en una biofactoria de feromones.

“La bioproducció de feromones sexuals d’insectes a base de plantes és una estratègia innovadora i sostenible per al control de plagues en l’agricultura. En aquest estudi hem desenvolupat plantes transgèniques que produeixen dos components volàtils presents en moltes mescles de feromones sexuals de lepidòpters. Però, a més de produir aquests components, els poden alliberar a l’atmosfera, la qual cosa vol dir que en un futur aquestes plantes modificades es podrien usar en tècniques de control de plagues, com ara la de crear confusió sexual entre els mascles de la plaga, o bé en estratègies com ara la del push and pull”, explica Diego Orzáez, investigador de l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (UPV-CSIC).

Segons assenyala Vicente Navarro, investigador del Centre d’Ecologia Química Agrícola (CEQA) de l’Institut Agroforestal Mediterrani de la UPV, la confusió sexual es produeix quan a l’atmosfera hi ha una concentració tal d’aquests volàtils que els mascles de la plaga tenen dificultats per a trobar les femelles que emeten la feromona que els atrau. Això evita o retarda les còpules i la reproducció de l’espècie, la qual cosa es tradueix en una reducció gradual de la població i, per tant, en un major control de la plaga.

“Fins ara, aquestes feromones s’obtenien per síntesi química, i s’alliberaven a l’ambient mitjançant biodispensadors per aconseguir atraure o confondre els insectes. El que hem aconseguit és que siga una planta model la que allibere la feromona, un pas que sens dubte és important per a la protecció dels cultius, tot i que encara és prompte per a traslladar aquests resultats al camp”, afig Orzáez.

Per a poder fer això, els investigadors assenyalen que, entre altres millores, cal incrementar la capacitat d’emissió de les plantes. En aquest sentit, en el seu estudi plantegen com a primer pas el canvi de les plantes que es fan servir amb aquesta finalitat, i proposen la del tabac o fins i tot plantes aromàtiques, que per si mateixes ja produeixen molts volàtils.

Al costat de l’equip de l’IBMCP i del CEQA, en aquest estudi han participat també investigadors de l’Institut Nacional de Biologia de Ljubljana i de l’empresa Ecología y Protección Agrícola (EPA).

Referència

Mateos-Fernández, Rubén, Moreno-Giménez, Elena Gianoglio, Silvia Quijano-Rubio, Alfredo Gavaldá-García, Jose Estellés, Lucía Rubert, Alba Rambla, José Luis Vazquez-Vilar, Marta Huet, Estefanía Fernández-del-Carmen, Asunción Espinosa-Ruiz, Ana Juter?ek, Mojca Vacas, Sandra Navarro, Ismael Navarro-Llopis, Vicente Primo, Jaime Orzáez, Diego Production of Volatile Moth Sex Pheromones in Transgenic Nicotiana benthamiana Plants BioDesign Research https://doi.org/10.34133/2021/9891082