•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

José Rocío Martí Vargas, professor del Departament d'Enginyeria de la Construcció i de Projectes d'Enginyeria Civil de la Universitat Politècnica de València (UPV), adscrit a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canales i Ports (ETSECCP), i investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia del Formigó (ICITECF), s'ha consolidat com a investigador de referència internacional en l'àmbit de l'adherència d'armadures en formigó pretensat (SBC n’és la sigla en anglès: strand bond in concrete).

Fruit dels resultats obtinguts amb una tècnica experimental pròpia (mètode ECADA), i com a conseqüència d'una labor desenvolupada durant més de 15 anys, en l'actualitat, Martí és l'investigador amb més publicacions indexades en aquesta temàtica a nivell mundial (més del 10%, segons Web of Science) i l'investigador espanyol amb més publicacions indexades en la revista de major prestigi internacional, l'ACI Structural Journal, la qual cosa ha permès que Espanya haja passat del lloc 33 al 19 dels països amb major nombre de contribucions indexades en aquesta durant el període 1900-2020, i ocupe el 13è lloc entre el 2007 (any de la primera publicació en la revista) i l’any que acaba de finalitzar, el 2020.

L'ECADA, concebut en la seua tesi doctoral

L'origen d'aquesta prestigiosa trajectòria cal situar-lo en la seua tesi doctoral (2002), dirigida pels professors Miguel Ángel Fernández Prada i Pedro Serna Ros, i centrada en la posada a punt d'un nou mètode per a determinar experimentalment les longituds associades als dos fenòmens adherents que es donen en els elements de formigó pretensat amb armadura pretesada: la longitud de transmissió, requerida per a introduir la força de pretensatge durant el procés de fabricació de l'element; i la longitud d'ancoratge, que es materialitza amb la posada en servei de l'element estructural.

Així, i prenent com a base la mesura contínua de la força que suporta l'armadura, Martí va concebre l'Assaig per a caracteritzar l'adherència d'armadures pretesades mitjançant operacions seqüencials de destensatge i arrancament (ECADA).

La posterior realització d'àmplies campanyes experimentals a l'empara de diversos projectes de recerca va portar l'investigador de la UPV a obtenir resultats de gran interès científic i a culminar, sota la seua direcció, diverses tesis doctorals sobre SBC.

Principals assoliments

Entre els principals assoliments obtinguts, han de destacar-se la constatació de la influència de la resistència del formigó en la magnitud de les longituds adherents; noves expressions per a predicció de longituds de transmissió i d'ancoratge aplicables a formigons d'altes prestacions inicials; el qüestionament de la fiabilitat de mesures basades en lliscaments; la verificació experimental pionera de la flexural stress waves theory, enunciada per Janney el 1954; l'elaboració d'una completa base de dades per a la predicció de longituds de transmissió mitjançant xarxes neuronals; l'anàlisi del comportament adherent diferit; el desenvolupament d'un model de distribució de lliscaments de l'armadura al llarg de la longitud d'ancoratge, i la detecció i quantificació d'un efecte hardening per contribució de l'adherència mecànica desenvolupada sota condicions de lliscament generalitzat en l’ancoratge.

En tot això, el component tecnològic ha estat també sempre present. No en va, si bé l'ECADA es va aplicar inicialment a elements de formigó convencional pretensats amb cordons de 13 mil·límetres de diàmetre, la contínua irrupció de materials cada vegada més avançats –com els formigons autocompactables amb fibres de molt alta resistència, així com armadures de major diàmetre (15 mm i 18 mm)– ha permès avançar els límits de la frontera del coneixement.

Gràcies a aquests assoliments, s'han aconseguit millores significatives en aspectes tecnològics d'empreses del sector dels prefabricats de formigó, on destaca l'optimació del disseny i el procés de fabricació de travesses de ferrocarril per a vies d'alta velocitat espanyola.

Evolució nacional i internacional de la recerca

Amb l'impuls adquirit amb la creació de l'ICITECF a la fi del 2004, i després d'un rodatge difonent els resultats de la seua tesi doctoral en congressos i revistes d'àmbit nacional, la difusió a nivell internacional del treball de Martí va començar el 2006, any de les seues primeres publicacions indexades en el JCR.

Posteriorment, les tesis doctorals realitzades per César Augusto Arbeláez Jaramillo, Libardo Andrés Caro Forero i Emilio García Taengua han donat continuïtat a la línia d'investigació iniciada per Martí, al qual també han acompanyat en el seu camí, a més dels seus directors de tesi, Pedro Miguel Sosa, Mª Carmen Castro Bugallo, Juan Navarro Gregori, Luis Pallarés Rubio, José Luis Bonet Senach i Víctor Yepes Piqueras, tots integrants d'ICITECF de la UPV.

La projecció internacional de lideratge en investigació sobre SBC s'ha vist potenciada arran de la col·laboració que Martí manté de forma estable, des de l’estada als Estats Units el 2013, amb els professors William Micah Hale (Universitat d’Arkansas) i Canh Ngoc Dang (Universitat d’Arkansas i Universitat Ton Duc Thang de Vietnam).

El seu grup, responsable de més del 15% de contribucions durant el període 2006-2020

D'acord amb la informació disponible en Web of Science, l'anàlisi de resultats per autoria d'una cerca bàsica temàtica amb els termes concrete strand length llança com a dada destacada que la producció científica del grup impulsat pel professor Martí representa el 12% del total de l’historial de contribucions, que ascendeix al 15,5% si es considera el període 2006-2020.

Quant a cites, el còmput històric fins al 2020 (inclusivament) indica que tres de les contribucions del grup es troben entre les 10 més citades, i set entre les 20 més citades. I si analitzem el període 2006-2020, seues són sis de les 10 contribucions més citades i la meitat de les primeres 20.

Així mateix, és destacable també la repercussió que l'impuls de l'ICITECF de la UPV ha tingut en l'escalada de posicions d'Espanya quant a producció científica en l'àmbit específic del formigó estructural, del qual l'American Concrete Institute (ACI) constitueix el seu màxim exponent.

Fundat el 1904, l'ACI, que compta avui amb més de 30.000 membres de 120 països, és la institució de referència global per al desenvolupament, la difusió i l'adopció de normes de l'àmbit, com també quant a recursos tècnics, programes de formació i de certificació, a més d’aglutinar l'experiència de persones i organitzacions que participen en el disseny i la construcció que comparteixen el compromís de cercar el millor ús del formigó.

L'ICITECF, referència internacional en formigó estructural

En total, la producció científica de la línia d'investigació SBC de l'ICITECF de la UPV, plasmada des del 2007 en l’ACI Structural Journal, representa el 45% de l'historial del conjunt de contribucions espanyoles a aquesta revista, i ascendeix al 55% si es considera el període 2007-2020.

De forma destacada, el professor Martí ocupa la posició 46 en la classificació de la revista quant a l'historial del nombre de contribucions per autor o autora; ascendeix a la posició 12 en el període 2007-2020, i és el primer espanyol en tots dos casos.

La seua labor, així com la del seu grup de treball, ha contribuït de manera decisiva al citat ascens d'Espanya a la 19a posició de contribucions històriques el 2020, i a la 13a en el període 2007-2020, per davant de països com Alemanya o el Japó.

Importància quantitativa i excel·lència qualitativa

No en va, el notable impacte quantitatiu que està tenint l'ICITECF de la UPV en la visibilitat d'Espanya com a potència investigadora en l'àmbit del formigó estructural s'ha vist reforçat també a nivell qualitatiu, sent bona mostra de la seua excel·lència l'ACI Construction Award concedit als professors Pedro Serna Ros i Juan Navarro Gregori, i el Mete A. Sozen Award for Excellence in Structural Research concedit als professors Pedro Miguel Sosa i Luis Pallarés Rubio, per la publicació de sengles treballs, realitzats juntament amb altres col·laboradors, el 2017 i el 2019, respectivament.