•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Mónica García Melón i Pablo Aragonés-Beltrán, professors del Departament de Projectes d'Enginyeria de la Universitat Politècnica de València, encapçalen la llista de les persones més citades d'Europa pels articles aplicant l'analytic network process (ANP).

Fa 20 anys van començar a aplicar aquesta tècnica, desenvolupada el 1990 pel professor nord-americà Thomas Saaty. En aquell moment era un mètode pràcticament desconegut, però “nosaltres pensàrem que era molt interessant utilitzar-la en la nostra investigació. Els nostres primers casos d'aplicació van ser per a prioritzar carteres de projectes”, explica Mónica García Melón, catedràtica i investigadora de l'Institut per a la Gestió de la Ciència i la Innovació INGENIO (CSIC-UPV) i professora de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial. L'analytic network process (ANP) és una tècnica de decisió multicriteri que facilita la presa de decisions. “La seua aplicació és complexa, però el resultat molt satisfactori”, assegura.

Valoració de futbolistes

Pablo Aragonés-Beltrán és investigador del Centre d'Investigació en Direcció de Projectes, Innovació i Sostenibilitat (PRINS) de la UPV i també professor titular de l'ETS d’Enginyeria Industrial. Explica que un dels casos d'èxit en què ha aplicat aquesta tècnica és “en la valoració de futbolistes i en la valoració del València FC, a més de la valoració d'actius en general (immobles, sòl industrial, parcel·les agrícoles…). Amb Jerónimo Aznar apliquem l’ANP per a valorar actius que no tenen comparables, com poden ser: edificis catalogats com a béns d'interès cultural, danys produïts per catàstrofes, parcs naturals”. També han emprat l’ANP per a seleccionar carteres de projectes solars fotovoltaics i termosolars.

Mónica García Melón explica el funcionament de l'ANP amb un exemple pròxim. Un/a estudiant vol decidir quina és la millor universitat per a realitzar els estudis de grau. S'estableixen una sèrie de criteris que s'agrupen en els anomenats clústers. Els criteris podrien ser: les característiques de la ciutat, el preu de cada crèdit, les instal·lacions esportives universitàries i la posició en un rànquing educatiu d'aquestes universitats. La persona experta en aquesta tècnica crea un model en xarxa amb una sèrie de criteris i possibles alternatives. Les persones interessades en la decisió emetran els seus judicis, que responen a una sèrie de preguntes sobre comparacions apariades entre criteris i alternatives, assignant nivells d'importància i preferència.

Després d'una sèrie de càlculs matemàtics, s'establirà un rànquing entre les tres universitats en estudi. Aquesta llista pot ser diferent depenent si la decisió la pren l'estudiant o, per exemple, els seus pares. “Com a experta, davant de cada situació, cree una llista d'indicadors que es prioritzen amb l'ANP”, explica la catedràtica de la UPV.

La importància del consens

Ètica, gènere i sostenibilitat ambiental poden ser els criteris per a crear una llista d'indicadors. Ella, com a facilitadora, elabora el model i té el suport d’un grup de persones expertes, que seran les que emetran judicis de valor respecte a les diferents preguntes. “En el cas d'elecció entre tres universitats, la decisió serà si només en trie una, i la priorització, quan em quede amb les tres i explique el millor de cada centre educatiu”, matisa García Melón.

Aquesta pràctica requereix temps. Cada sessió participativa de treball entre la facilitadora i el personal expert té una duració mínima de tres hores. “Es debat molt i tothom ix convençut que el resultat de la priorització és de consens”, assegura la investigadora, que actualment aplica les tècniques de decisió multicriteri en entorns participatius per a la definició i ponderació d'indicadors de ciència i innovació responsables.

Dins dels 15 primers llocs del món

El número 235 de la revista especialitzada Journal of Cleaner Production realitza una revisió de treballs publicats amb l?ANP. La Universitat Politècnica de València està en el setè lloc entre les 20 universitats que més treballs han publicat amb aplicacions d'aquest mètode. I els dos investigadors de la UPV estan dins dels 15 primers entre els que més treballs han publicat amb aquest mètode, a nivell mundial: Mónica García Melón (6a) i Pablo Aragonés (14è). Aquesta tècnica s'aplica a qualsevol àmbit del coneixement, i s'utilitza, principalment, en la priorització de projectes, en el camp de l'energia i del desenvolupament sostenible.

Indicadors de ciència i innovació responsables

Mónica García Melón actualment aplica les tècniques de decisió multicriteri en entorns participatius per a la definició i ponderació d'indicadors de ciència i innovació responsables (RRI, responsible research and innovation). Des d'INGENIO treballa en dos projectes de finançament públic, un europeu i un nacional, SUPER-MORRI i INPERRI (Indicadors per a Promoure una Recerca i Innovació Responsables a España/Europa) dirigits a proposar indicadors RRI per a impulsar polítiques científiques responsables, tant a Espanya com als països de la Unió Europea.

També participa en el projecte MAGGIE (Monitoring and Assessing Gender Gap in Events and Essessing), de finançament privat, per a esbrinar com la bretxa de gènere afecta la visibilitat de les dones en actes de divulgació i difusió científica. “Estem dissenyant una eina de monitoratge per a mesurar la visibilitat científica de les dones a través d'un conjunt d'indicadors que siguen adaptables a diferents models d'esdeveniments”, assenyala la investigadora.