•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

El 15 d’abril del 2019, la catedral de Notre Dame de París va patir un incendi. La basílica, de 850 anys d’antiguitat, va estar en flames durant hores fins que es van col·lapsar el sostre i la icònica agulla central.

En el mateix instant que va veure caure l’agulla vuitcentista de la catedral, Sergio Ortín, un arquitecte de 26 anys, va saber quin seria el seu treball final del Màster en Conservació del Patrimoni Arquitectònic que cursava llavors a la UPV. “Va ser un impacte emocional tan gran que vaig tenir clar des de l’inici que volia participar d’alguna manera en aquest moment històric que vivia Notre Dame”, explica Sergio.

Un any després, al setembre passat, va acabar i va defensar el treball “Notre Dame de Paris, 2019. La restauración del siglo: un quid pro quo entre el medievalismo y la contemporaneidad. Historia, crítica e intervención”, amb el qual ha guanyat el Premi Internacional de Projectes sobre Patrimoni Cultural per a Estudiants d?Arquitectura AR&PA 2020, en la categoria de “projectes de restauració d’edificis i conjunts”.

Gràcies a aquest projecte ha estat nominat també als Golden Trezzini Awards for Architecture and Design, amb seu a Sant Petersburg.

Dov’era e com’era, ma etérea

En el seu projecte, Sergio Ortín proposa una restauració dov’era e com’era, ma etérea (‘on era i com era, però etèria’). Una reconstrucció espacial de l’estètica de l’antiga agulla, un homenatge eteri a la seua història, el seu caràcter i el seu llegat.

“A priori vaig intuir que, més enllà de les paraules poc meditades d’alguns polítics que, poques hores després de la tragèdia, ja anunciaven concursos internacionals d’arquitectura i gestos contemporanis per a la reconstrucció, al final els francesos, molt compromesos històricament amb la defensa i salvaguarda del patrimoni material, es decidiran per una restauració molt més conservadora, esborrant pràcticament el que ha succeït. Per això, el meu treball cercava ser un contrapunt a aquest corrent mitjançant una crítica teòrica i una aproximació pràctica a una solució híbrida, entre la restitució idèntica de l’original i l’aportació contemporània”, explica Sergio.

“Aquesta decisió parteix de la voluntat expressa de no competir amb la magnífica obra de Viollet-le-Duc. Mitjançant una reconstrucció interpretativa dels seus límits formals i mantenint el seu enginyós sistema estructural com a suport de la mateixa intervenció, realitzada amb acurada artesania en malla amb filferro, es conforma un núvol mil·limètric de punts intangibles que captura l’estat concret d’una matèria que ja no existeix, en un temps que ja no és el seu”, detalla Sergio en el seu treball.

“Aquesta interpenetració entre l’arquitectura i l’entorn genera una nova especialitat, derivada de les diferents percepcions que poden obtenir-se de l’obra en funció del punt de vista de l’observador i de la mateixa imprevisibilitat de les condicions atmosfèriques. Aquesta dimensió transitòria de l’espai i el temps, projectada sobre una malla incorpòria però visible, defineix la qualitat intrínseca d’un artefacte extremadament lleuger ideat per a servir com a catalitzador de l’absència".

Premi Internacional de Projectes sobre Patrimoni Cultural

El III Premi Internacional de Projectes sobre Patrimoni Cultural per a Estudiants d’Arquitectura AR&PA 2020 l’ha atorgat l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat de Valladolid en el marc de la XII Biennal Ibèrica de Patrimoni Cultural.

La convocatòria s’adreça a estudiants de grau o màster d’escoles d’arquitectura d’arreu del món, i pretén premiar projectes acadèmics d’arquitectura realitzats en els àmbits de la recuperació i protecció del patrimoni cultural i la intervenció en aquest patrimoni.

En la categoria de Projectes de restauració d'edificis i conjunts, el segon premi i dues mecions han sigut per a estudiants de la Universitat de Venècia (Itàlia).

Exposició monogràfica

Actualment, Sergio Ortín prepara una exposició sobre el seu treball que es podrà veure a la seu del Círculo Agrícola Mercantil Villenense (CAMV). Serà una mostra monogràfica sobre el projecte de restauració de Notre Dame, titulada “Ethereal”, amb infografies, textos i plànols.

A més, Sergio, que va estudiar també el Màster en Arquitectura a la UPV, continua treballant en diversos projectes que presentarà a dos concursos internacionals d’arquitectura, i el pròxim curs preveu començar la tesi doctoral.