•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

“La investigació per a mi és més que una professió. És una passió”. “És un gran puzle al qual cada investigador i investigadora intenta posar-hi peces”. “Poder resoldre problemes des de l'òptica científica constitueix un al·licient per a la ment i contribueix a donar sentit a la meua vida”. “És una manera de contribuir al progrés i benestar de la societat”. “Una passió de l'ésser humà per desentranyar els misteris de la naturalesa i, gràcies a això, millorar la vida de la nostra societat”.

Darrere d'aquestes paraules hi ha cinc investigadors de referència mundial i tots ells desenvolupen la seua labor científica a la Universitat Politècnica de València (UPV). Es tracta d'Avel·lí Corma, Amparo Chiralt, Hermenegildo García, Luis Guanter i Pedro Luis Rodríguez. Són –un any més– cinc dels científics més influents de tot el món.

Així ho confirma la Highly Cited Researchers (HCR) 2020, una llista elaborada per Clarivate Analytics i que reconeix les investigadores i investigadors més citats a nivell internacional. Novament, la UPV és la universitat valenciana amb més investigadors d'excel·lència i torna a ser l'única politècnica del país amb presència en aquest rànquing.

Els cinc investigadors coincideixen també en el diagnòstic de la situació de l’R+D a Espanya i apunten a la necessitat d'una aposta ferma per la ciència, una planificació a curt, mitjà i llarg termini, amb objectius clars, uns pressupostos estables, menys traves burocràtiques i més mobilitat del personal investigador.

En la setena edició, l'HCR inclou un total de 6.389 investigadors i investigadores que destaquen per les excel·lents contribucions al coneixement científic i la seua influència en les respectives àrees de coneixement.

Química, ciències agrícoles, geociències i biologia de plantes

Avel·lí Corma, professor d'investigació del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), i Hermenegildo García, catedràtic de la UPV –tots dos investigadors de l'Institut de Tecnologia Química (ITQ, UPV-CSIC)– se situen entre els més influents del món en el camp de la química. Amparo Chiralt és investigadora de l'Institut d'Enginyeria dels Aliments per al Desenvolupament (IUEAD de la UPV) i destaca en ciències agrícoles. Luis Guanter, investigador de l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i Medi Ambient (IEAMA), destaca en l'àrea de Ciències de la Terra (o Geociències). I completa la llista Pedro Luis Rodríguez, professor d'investigació del CSIC a l'Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (UPV-CSIC), referència internacional en l'àmbit de la biologia de les plantes.

Avel·lí Corma: : “La investigació per a mi és més que una professió. És una passió”

“La investigació per a mi és més que una professió. És una passió”.

“La ciència al nostre país necessita planificació a curt, mitjà i llarg termini, amb objectius clars del que es vol i pressupostos per a adaptar-se a aqueixos objectius. Lògicament, els pressupostos hauran de ser pluriennals i hauran d'eliminar-se moltes de les traves administratives perquè el sistema siga més àgil del que ho és en aquests moments”.

Professor d'Investigació del CSIC des del 1990, Avel·lí Corma és un dels científics espanyols més reconeguts a nivell mundial. Treballa a l'ITQ, centre mixt de la UPV i el CSIC. La seua investigació se centra en el camp dels catalitzadors aplicats a projectes i desenvolupaments relacionats amb l'energia, la millora de processos químics i la sostenibilitat. Abasta des de la introducció de nous conceptes a nivell de ciència bàsica fins al seu desenvolupament en processos industrials.

Entre els innombrables reconeixements que té, ha sigut distingit per l'Associació Internacional de Societats de Catàlisi (IACS), així com per l'EFCATS (sigla en anglès de la Federació Europea de Societats de Catàlisi) i per la Societat Nord-americana de Catàlisi, la NACS.

El 2014 va ser guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica, i en el seu currículum destaquen també guardons com ara el Premi de l'Amistat del Govern Xinès (2017) o el Premi Spiers Memorial 2016 de la Royal Society of Chemistry (2016), entre molts altres. L'investigador de Moncofa ha publicat més de 1.400 articles en revistes internacionals i tres llibres, i també és autor de més de 200 patents d'invenció, de les quals més de 20 han sigut aplicades industrialment.

Amparo Chiralt: “Resoldre problemes des de l'òptica científica dona sentit a la meua vida”

“La investigació és una part molt important del meu treball a la universitat. Una labor molt estimulant i exigent, però també molt satisfactòria. Poder resoldre problemes des de l'òptica científica constitueix un al·licient per a la ment i contribueix a donar sentit a la meua vida”.

“És necessari avançar en la presa de consciència social del que suposen els avanços científics per al desenvolupament i benestar social. Amb aquesta presa de consciència, les decisions polítiques per a afavorir la investigació estan més garantides. Necessitem una aposta ferma per la ciència i una millor planificació i estratègies per abordar els problemes que només poden resoldre's amb la recerca i el desenvolupament”.

Doctora en Química i catedràtica de Tecnologia d'Aliments de la UPV, Amparo Chiralt és investigadora del IUEAD i l'actual directora de l'Escola de Doctorat de la UPV. En els últims 15 anys, els seus estudis se centren en l'àrea dels materials biodegradables actius (antioxidants i antimicrobians) per a l'envasament d'aliments mitjançant l'ús de fonts renovables. Això representa una contribució a la revaloració dels residus agroalimentaris i a la reducció de l'ús dels plàstics derivats del petroli altament contaminants, dins del concepte d'economia circular.

Chiralt ha participat en 95 projectes competitius d'R+D (30 com a líder) i 11 contractes de transferència amb empreses. Així mateix, és autora de 102 capítols de llibre en editorials prestigioses, 295 articles i 10 patents.

Hermenegildo García: “Cal reforçar la col·laboració entre el sector productiu i la investigació”

“La investigació és una manera de contribuir al progrés i benestar de la societat. Com que és una activitat molt creativa, et permet desenvolupar-la d'una forma molt personal”.

“A més de bons investigadors i investigadores, la ciència necessita recursos humans i mitjans tècnics per a ser competitiva a nivell internacional. Fa falta un marc estable de finançament i de captació de personal investigador que permeta fer carrera científica… i comptar amb pressupostos raonables. I és important que es reforce la col·laboració entre les empreses i el sector productiu i la investigació”.

Catedràtic de la UPV, Premi Jaume I de Noves Tecnologia 2015, doctor honoris causa per la Universitat de Bucarest i Premi Janssen Cilag de Química Orgànica de la RSEQ (Reial Societat Espanyola de Química), Hermenegildo García dirigeix un grup d'investigació de caràcter multidisciplinari que ha aconseguit importants resultats en la conversió de l'energia solar en hidrogen verd i combustibles solars mitjançant el desenvolupament de fotocatalitzadors, alguns d'aquests basats en grafens.

El seu grup de treball ha encunyat el terme carbocatàlisi, que utilitza el grafè i els seus derivats, a partir de deixalles agrícoles, com a catalitzadors heterogenis en diferents processos químics de transformació del CO? en metanol i relacionats amb l'emmagatzematge d'energia elèctrica en supercondensadors.

Luis Guanter: “A Espanya, el sistema d'I+D s'enfortiria amb una major mobilitat”

“A Espanya, el sistema d'I+D s'enfortiria amb una major mobilitat”

“La investigació és un gran puzle al qual cadascun de nosaltres, investigadors i investigadores, intenta posar-hi peces. A Espanya, el nostre sistema d'I+D necessita no solament més finançament i programes a llarg termini, que és obvi. La meua opinió és que requereix també una major mobilitat, que enfortiria l'intercanvi d'idees i col·laboracions tan importants en la investigació. Un gran percentatge del personal investigador en les universitats passa tota la seua carrera en la mateixa institució, incloent la formació universitària i el doctorat, la qual cosa seria inimaginable en altres països europeus”.

Catedràtic de Física Aplicada a la UPV i professor a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació (ETSET de la UPV) i a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural (ETSEAMN de la UPV), Luis Guanter desenvolupa l’activitat investigadora a l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i Medi Ambient (IEAMA) d'aquesta Universitat, on lidera el Grup d'Investigació de Teledetecció Terrestre i Atmosfèrica LARS (land and atmosphere remote sensing). La seua investigació se centra en el desenvolupament de nous mètodes per al monitoratge de la superfície i l'atmosfera terrestres des de satèl·lit, amb focus en l'anàlisi mediambiental i de canvi climàtic.

És autor de més de 100 publicacions científiques. Doctor en Física per la Universitat de València, va ser Marie Curie Fellow a la Universitat d'Oxford entre el 2011 i el 2012; va dirigir el grup d'investigació júnior GlobFluo a la Universitat Lliure de Berlín (Freie Universität Berlin) entre el 2012 i el 2014, i des del 2014 fins al 2019, va ser cap de la Secció de Teledetecció de l'Institut d'Investigació GFZ Potsdam. Es va unir a la UPV el 2019, a través del Pla d'atracció de talent, una iniciativa de la institució valenciana recentment implantada.

Pedro Luis Rodríguez: “La ciència espanyola té molt talent”

“La investigació científica és una passió de l'ésser humà per desentranyar els misteris de la naturalesa i, gràcies a això, millorar la vida de la nostra societat”.

“La ciència espanyola té molt de talent, però necessita programes de suport que permeten estabilitzar l'activitat científica, especialment per a poder sostenir l'activitat dels doctors en els grups d'investigació”.

La investigació de Pedro Luis Rodríguez se centra en el potencial biotecnològic de l'hormona vegetal ABA per a millorar la tolerància de les plantes a la sequera i la salinitat, i la seua adaptació al canvi climàtic. Ha liderat i participat en diferents treballs que són fites i han suposat un gran avanç en el nostre coneixement de la resposta vegetal a l'estrès ambiental. El seu grup ha fet contribucions amb diverses estratègies genètiques que milloren l'eficiència en l'ús de l'aigua per part de les plantes.

És autor de més de 100 publicacions, entre d’altres a Science, Nature i Nature Plants, i ha sigut reconegut com a highly cited researcher durant sis anys consecutius.