•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

El Sistema d'informació territorial i sectorial d'emissions (SITE), desenvolupat durant els tres últims anys pel Grup d'Investigació de Tecnologies de la Informació contra el Canvi Climàtic (ICTvsCC) de l'Institut Universitari de Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions (ITACA) de la Universitat Politècnica de València (UPV), ha sigut contractat pel govern de l'estat federal alemany de Saxònia-Anhalt per a la utilització com a eina de governança per a la transició energètica i contra el canvi climàtic.

La metodologia, fruit del treball de 27 investigadors de set departaments de la UPV, liderats pels professors Javier Urchueguía, José Vicente Oliver i Lenin Lemus, és, com afirma Oliver, “el resultat de diversos projectes d'investigació finançats per l'Agència Valenciana d'Innovació (AVI) i la Comissió Europea. La seua implementació arriba ara amb una administració molt seriosament compromesa amb el rigor, la transparència i l'optimació dels recursos públics en la lluita contra el canvi climàtic, com ho és el govern verd de Saxònia-Anhalt”, afig.

Mesurament en temps real per a les administracions públiques

El mesurament de les emissions locals, analitzada en els diferents components i contextualitzada en temps real, és un dels grans atractius de la metodologia.

“El SITE, assenyala Urchueguía, “està dissenyat per a implementar-lo mitjançant tecnologies de dades massives i d'intel·ligència artificial, per a recopilar i analitzar dades d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle (GEI) en temps real. La captació d'aquestes emissions es realitza a partir de fonts de dades heterogènies que faciliten el seu seguiment i avaluació sobre la base de criteris i indicadors, la programació de mesures i projectes, i la presentació d'informes d'acord amb els compromisos locals o regionals marcats per la normativa de la UE”.

“L'administració alemanya”, afig el docent i investigador de la UPV, “ha triat el SITE perquè permet millorar l'eficiència de l'ús dels recursos disponibles per a reduir emissions de GEI en tots els sectors, inclosos els anomenats sectors difusos (energia, transport, construcció, agricultura i forestal, gestió de residus, etc.), no coberts en el Règim de comerç de drets d'emissió de la UE. El SITE és una metodologia de governança climàtica que, sobre la base de la integració de dades de tota l'administració regional, permet aplicar la política i la legislació climàtica de la UE en el land Saxònia-Anhalt”.

Aplicació tant a nivell local com regional

Uwe Zischkale, director general d'Energia, Canvi Climàtic i Sostenibilitat del Ministeri de Medi Ambient, Agricultura, Canvi Climàtic i Energia de Saxònia-Anhalt, destaca que el SITE “ens permet aplicar-lo tant a nivell regional com local. Així, el nivell regional descendent (top-down) quantifica les emissions de GEI de tots els focus d'emissió de la totalitat els municipis del nostre land, sobre la base dels càlculs d'emissions realitzades per l'IPCC a nivell de tot Alemanya i bases de dades municipals”.

“D'altra banda”, prossegueix, “el nivell local es basa en metodologies ascendents (bottom-up) i quantifica les emissions de GEI de tots els focus d'un municipi amb alta resolució espacial i temporal, sobre la base de recopilacions de dades realitzades pels mateixos actors presents al territori i els dispositius TIC disponibles. També hem valorat com altament innovador i positiu que, mitjançant tècniques de machine learning (aprenentatge profund i xarxes neuronals), cada nivell local que s'introdueix en el SITE va millorant la qualitat dels resultats oferits pel sistema”, conclou.

La digitalització, prioritària per a l'agenda de descarbonització europea

Aquesta contractació es produeix en un marc en el qual l'agenda de descarbonització europea estableix la digitalització com una de les seues prioritats en la transició energètica. “La UE”, indica Urchueguía, “aporta ja molts fons per a la digitalització i el nou pacte verd (green deal), així com els fons de reestructuració post-COVID. En aquest context, les administracions públiques regionals i locals necessiten eines sòlides, no solament per a la planificació de les mesures, sinó també per al seu monitoratge i l'avaluació d'impactes socioeconòmics i mediambientals basats en criteris i indicadors quantitatius (KPI) ancorats en les normatives existents. Això és vital, sobretot amb vista a la justificació, rigorosa i transparent, i la captació d'aquests fons europeus en benefici del desenvolupament sostenible de la nostra comunitat”.

Important a nivell públic, privat, i per a la ciutadania

D'altra banda, el professor Lemus incideix en la importància del mesurament qualitatiu de les dades de les emissions per a responsables tant dels sectors públics com dels privats. “És important”, assenyala, “permetre una quantificació detallada de les emissions de GEI a nivell territorial, tant local com regional, i per sectors específics, a fi que els responsables públics puguen utilitzar aquesta informació en les preses de decisions, però també les empreses i els ciutadans”.

“Un dels avantatges tàctics del SITE”, continua Lemus, “és que contempla la introducció de models d'alerta basats en KPI, com el quadre de comandament integral (balanced scorecard), de fonts d'emissió vinculades amb objectius estratègics de la regió, amb la finalitat de proporcionar respostes ràpides i correccions. A més, l'eina permet la simulació d'escenaris amb mesures per a abordar el canvi climàtic, establint mètriques de decisió per a prioritzar aquests projectes a través dels plans d'acció. Aquesta simulació prospectiva té com a objectiu promoure el canvi cap a una economia eficient en l'ús de recursos, baixa en carboni i resilient al clima. Finalment, el SITE incorpora un mòdul de comunicació (dashboard) per a sensibilitzar i apoderar la ciutadania, que fomenta la participació, i contribueix a la transparència i a l'educació climàtica per a afrontar la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic”.

En desenvolupament continu

L'entorn del SITE, que continua desenvolupant el Grup ICTvsCC de la UPV aplicant les TIC més avançades, integra un ampli ventall de coneixements de la politècnica valenciana en les àrees de medi ambient, agricultura i forestal, tecnologies de processos en els diferents sectors industrials, energies renovables, construcció sostenible, transport i mobilitat.

En aquest sentit, Oliver apunta que l'equip de treball manté “una línia d'investigació estratègica per a complir els dos grans reptes que tenim davant com a societat: la digitalització i la lluita activa contra el canvi climàtic. Creiem que, com a universitat pública, hem de transferir el nostre coneixement i les nostres tecnologies per a la seua aplicació en el sector empresarial i en l'administració pública, amb la finalitat d'optimar rigor científic, recursos i transparència, com estem fent amb l'administració alemanya”.