•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

El grup d'investigació Tecnologies de la Informació i les Comunicacions contra el Canvi Climàtic (ICTvsCC, per la sigla en anglès de les TIC) de la Universitat Politècnica de València (UPV) lidera IMIP (Innovative Eco-Construction System Based on Interlocking Modular Insulation Wood & Cork-Based Panels), un projecte europeu per al disseny de panells de fusta laminada encreuada fabricats amb fusta de pi mediterrani (pi blanc i pinastre) i amb una capa interior de suro expandit que millore les prestacions com a aïllant tèrmic i corrector acústic.

L'objectiu final del projecte, en el qual participen un total de nou socis francesos, portuguesos i espanyols, és utilitzar els citats panells per a millorar l'eficiència energètica dels edificis al llarg de tot el cicle de vida, en un marc de transició ecològica en el qual urgeixen polítiques actives enfocades a la reducció de la concentració atmosfèrica de gasos d'efecte d'hivernacle per a mitigar el canvi climàtic, aspecte en el qual el sector de l'edificació té un paper important.

Importància clau de materials renovables d'origen biològic com la fusta i el suro

La reducció del consum energètic dels edificis no ha de plantejar-se únicament durant la seua vida útil, sinó que és fonamental disminuir també l'energia consumida durant la primera fase de la construcció, i també en l'última, la de demolició.

En aquest sentit, materials renovables d'origen biològic com la fusta o el suro adquiriran un rol important en un futur imminent, ja que no es tracta, simplement, de materials lleugers els processos de producció i transformació industrial dels quals (inclosa la possibilitat de prefabricació modular) emeten menys emissions de gasos d'efecte d'hivernacle que els seus competidors (formigó, acer, alumini…), sinó que, a més, emmagatzemen carboni atmosfèric que actua com a embornal prolongat en el temps.

El CLT, material estructural d’edificis que superen les 20 plantes d'altura

A més, gràcies als avanços tecnològics de les últimes dècades, antigues limitacions tècniques de la fusta usada en la construcció han desaparegut. Un exemple d'això és l'aparició de la fusta laminada encreuada (CLT, de l’anglès cross-laminated timber), panells prefabricats lleugers i homogenis utilitzables com a material estructural en edificis que ja superen les 20 plantes d'altura, com és el cas de l'edifici HoHo a Viena (Àustria).

A Europa, la fusta que s'aprofita per a produir CLT creix, per norma general, en boscos productius del centre i del nord, principalment a Escandinàvia, Àustria o Alemanya. Fins avui, per contra, la fusta de pins mediterranis no s’està emprant en la construcció, ja que és de menor qualitat i sol utilitzar-se per a productes amb un valor afegit menor, com els palets per al transport de mercaderies. Aquests productes, de baixa rendibilitat, a penes arriben a cobrir les despeses derivades de l'aprofitament de la fusta, que, sovint, depenen de subvencions públiques lligades a la prevenció d'incendis.

En aquesta situació, l’IMIP, projecte de tres anys de duració iniciat el mes de maig passat, pretén oferir una eixida a la fusta de les muntanyes mediterrànies amb un valor afegit major que l'actual.

L'aspecte innovador del projecte és l'ús de la tecnologia existent per a la fabricació de palets per a produir CLT a partir de la fusta d'aquests pins extrets en tractaments silvícoles per a la prevenció d'incendis forestals.

Rehabilitació de quatre edificis públics

A l’IMIP, un equip multidisciplinari liderat per enginyers forestals i arquitectes dissenyarà els prototips dels panells, que seran modulars per a facilitar el muntatge i desmuntatge, i que mitjançant accions pilot s'utilitzaran en la construcció i rehabilitació de quatre edificis públics.

En el projecte també participa personal informàtic, que desenvoluparà un plug-in per a BIM (building information modeling, programari per al modelatge d'informació per a l'edificació) que incorpore els beneficis del cicle de vida dels materials emprats, com l'estoc de carboni. Aquesta eina serà emprada principalment per professionals del sector de la construcció i personal investigador, amb la finalitat d'avaluar la petjada de carboni dels edificis.

Socis, pressupost i calendari previst

Segons el calendari previst, els resultats del projecte seran presentats el 2022, inclosos els edificis pilot. Els socis del projecte, juntament amb la UPV, són: l'Institut Nacional d'Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària, l'Institut Technologique Forêt Cellulose Bois-construction Ameublement, l'Associació Clúster de la Construcció Sostenible d'Andalusia, l'Associació d'Investigació Tècnica de les Indústries de la Fusta, l'Agència Andalusa de l'Energia, l'Institut Valencià de l'Edificació de la Comunitat Valenciana, l'Institut Superior d'Agronomia de la Universitat de Lisboa i el Pôle de Compétitivité XYLOFUTUR.

L’IMIP compta amb un pressupost total d'1.326.163,51 euros, dels quals el 75% seran subvencionats pel programa Interreg SUDOE de la Unió Europea.

L’ICTvsCC de la UPV

L’ICTvsCC, el grup de TIC contra el canvi climàtic, és una nova línia d'investigació interdisciplinària de l'institut ITACA de la UPV, compromesa amb l'ús de les TIC en qüestions ambientals.

Per mitjà d'eines TIC, incloses les xarxes elèctriques intel·ligents (smart grids) i plataformes d'informació sobre ciutats intel·ligents (smart cities), monitoratge avançat, processament avançat d'imatges i tècniques d'aprenentatge automàtic i eines per al processament de dades biotecnològiques, l'ICTvsCC de la UPV aborda, al seu torn, qüestions crítiques com les relacionades amb la ciberseguretat o l'ús de la intel·ligència artificial en la creació d'eines de suport a la presa de decisions per a lluitar contra el canvi climàtic.