•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Víctor Yepes, doctor enginyer de Camins, Canals i Ports, i catedràtic d'Enginyeria de la Construcció per la Universitat Politècnica de València (UPV), ha elaborat un mètode simplificat d'especial utilitat per a respondre a un dels principals reptes als quals han de fer front les autoritats aquest estiu amb motiu de la pandèmia de COVID-19: com es calcula la capacitat màxima de les platges per a mantenir la seguretat i evitar el risc de contagi del virus?

“Aquest càlcul no és senzill”, explica Yepes, “ja que els factors que habitualment s'utilitzen en els càlculs d'aforaments a les platges es basen en aspectes relacionats amb el confort i la satisfacció de la persona usuària. És la primera vegada, per tant, que es planteja un mètode l'objectiu principal del qual és la reducció del risc de contagi per coronavirus”, assenyala.

Zonificació de la platja, corbes d'ús, tipus i percentatge d'ocupació, separació entre accessos…

“Per a conèixer aquest aforament”, concreta l'investigador de la UPV, “és necessari, entre altres, determinar les següents variables que influeixen en el problema: distància de seguretat sanitària, ocupació estàtica segura, ocupació dinàmica segura, percentatge d'usuaris susceptible de contagi, tipus i percentatge d'ocupació de la platja (tovalloles, ombrel·les, veles), grandària de les unitats de convivència, zonificació de la platja per usos (zona activa, de repòs, de resguard, de serveis), temperatura de l'arena, velocitat i direcció de la brisa, amplitud de la marea, corba horària d'ús de la platja, corba diària d'ús de la platja, separació entre accessos a la platja, separació de corredors intermedis a la zona de repòs, rang de temps mínim i màxim de gaudi de la platja, velocitat de moviment dels banyistes a la platja i gestió de cues”.

Yepes planteja, per tant, “un mètode simplificat que depèn d'una sèrie de coeficients correctors que haurien d'ajustar-se estudiant casos reals en cadascuna de les platges”. Gràcies a aquest, es pot obtenir una dada “fonamental per a les autoritats que han de prendre decisions respecte al control d'accessos, la planificació o l'evacuació d'una platja en cas de necessitat”.

I és que, com afirma el catedràtic de la UPV, “l'aforament màxim és una dada necessària en qualsevol aplicació que, en temps real, siga capaç de comunicar als usuaris si s'ha desbordat el límit segur d'ús”.

Moviment i violació de la distància de seguretat

L'estudi de Yepes assenyala que és “un error conceptual suposar que, amb una ocupació de quatre metres quadrats per persona, es pot calcular l'aforament d'una platja, ja que qualsevol moviment individual suposa una violació de la distància de seguretat”.

Per a garantir-la, l'investigador de la UPV indica que, partint d'una distribució en quadrícula, és necessari disminuir el nombre de persones per fila i columna, definint un límit d’ocupació dinàmica segura (ODSL) a través de les dades de les ocupacions estàtiques segures aplicades a les diverses zones de la platja, ja que el nivell d'ocupació és desigual (la primera línia és més abellidora, la temperatura de l'arena augmenta en allunyar-se de la riba, etc.).

Un exemple pràctic

Com a exemple pràctic, Yepes assenyala que, en una platja de 2,5 quilòmetres de llarg i 60 metres d'amplària, accessos mitjançant un sistema de doble passarel·la de 10 metres d'ample i amb una separació entre totes dues de 70 metres, amb dos corredors addicionals de 5 metres que travessen la zona de repòs, un 25% d'aquesta zona destinada a veles i la resta per a tovalloles i para-sols, i amb una brisa perpendicular que obliga a un augment del 10% de la distància de seguretat social, l'aforament net de la platja seria de 4.691 persones usuàries.