•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

José Joaquín Rieta, investigador del campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV), encapçala un projecte d'investigació transnacional i multicèntric sobre la fibril·lació auricular (FA), l'arrítmia cardíaca més comunament diagnosticada, que pot obtenir avanços nous de gran impacte científic, com el desenvolupament de mètodes d'anàlisi electrocardiogràfica capaços de predir l'aparició de l’FA amb dues hores d'antelació.

Situació actual i limitacions de l’FA

Aquesta alteració del ritme cardíac és la més comuna en la pràctica clínica a nivell global, ja que afecta més de 9 milions de persones a tot Europa i a aproximadament un milió només a Espanya. La seua prevalença és d’1,5-2% en la població en general i s'incrementa amb l'edat, ja que assoleix fins al 17% en la població major de 80 anys, per la qual cosa s'estima que, a causa de l'envelliment de la població, la seua prevalença es duplicarà en els pròxims 50 anys.

En els últims anys, l'avanç en el coneixement de l’FA ha sigut notable amb la introducció en la pràctica clínica de teràpies que evolucionen ràpidament, com nous fàrmacs antiarrítmics i tècniques d'ablació amb catèter. No obstant això, el tractament de l’FA continua tenint limitacions i suposa un impacte econòmic important per als sistemes sanitaris (aproximadament, l'1% del pressupost sanitari global i més del 15% del dedicat a malalties cardiovasculars).

Acotació del component prova-error dels procediments ablatius actuals

Actualment, en el projecte liderat per Rieta participa personal investigador tant d'universitats nacionals (UPV i Universitat de Castella-la Manxa) com estrangeres (Hull, al Regne Unit; Trento i Palerm, a Itàlia, i Lund, a Suècia), juntament amb sis hospitals universitaris de la Comunitat Valenciana i Castella-la Manxa.

Segons el mateix Rieta, “aquest projecte coordinat se centra a desenvolupar mètodes de processament del senyal sobre registres invasius i de superfície procedents d'estudis d'electrofisiologia cardíaca, per a oferir informació crucial en la determinació de l'estat proarrítmic present i futur d'un pacient amb fibril·lació auricular que és sotmès a la tècnica quirúrgica estrella actualment: l'ablació per catèter”.

En l'actualitat, assenyala, “es manca d'eines que permeten estimar aquest substrat amb precisió i els especialistes han de guiar-se principalment per la seua experiència. Per això, els procediments ablatius actuals tenen un component de prova i error que és desitjable contenir per a reduir el risc sobre els pacients, millorar les tècniques ablatives i contenir els costos hospitalaris”.

Menys riscos en pacients i menys costos hospitalaris

A través d'aquest gran projecte, es pretenen establir les bases per al desenvolupament de la teràpia personalitzada de la malaltia, la qual cosa suposa un avanç significatiu que redueix els riscos dels pacients i, al mateix temps, disminueix els costos hospitalaris.

Amb això, s'obri la porta –a més de la teràpia preventiva– al desenvolupament de l'anàlisi d'indicadors electrocardiogràfics que permeten avaluar la condició inicial dels pacients, i possibilitar la predicció preoperatòria del resultat de la cirurgia Coix-Maze de l’FA o de l'ablació per catèter, de vital importància tant per als pacients com per al sistema sanitari, per la freqüència i els riscos de possibles complicacions que ocasiona aquesta arrítmia. “És aconsellable tendir cap a teràpies completament personalitzades que estiguen guiades per paràmetres completament objectius”, afirma el professor Rieta.

Con ello, se abre la puerta -además de a la terapia preventiva- al desarrollo del análisis de indicadores electrocardiográficos que permitan evaluar la condición inicial de los pacientes, posibilitando la predicción preoperatoria del resultado de la cirugía Cox-Maze de la FA o de la ablación por catéter, de vital importancia tanto para los pacientes como para el sistema sanitario, por la frecuencia y riesgos de posibles complicaciones que ocasiona esta arritmia. “Siendo aconsejable tender hacia terapias completamente personalizadas que estén guiadas por parámetros completamente objetivos”, afirma el profesor Rieta.

Tres anys de duració

El projecte, que va arrancar al gener del 2018 i que s'estendrà fins al desembre d'enguany, 2020, està finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.

El seu responsable, José Joaquín Rieta, docent a la UPV i investigador en el camp de la telecomunicació i l'enginyeria biomèdica des de fa 25 anys, és un expert en enginyeria biomèdica, principalment, en l'anàlisi i el processament de senyals cardíacs, matèria en la qual està considerat com un referent internacional.

Pacients cardiovasculars enfront de la COVID-19

Les persones malaltes d’FA o una altra patologia cardiovascular tenen especial risc en la situació actual de la pandèmia de COVID-19. Si bé les persones amb malalties cardiovasculars (MCV) com hipertensió arterial, insuficiència cardíaca o cardiopatia isquèmica tenen les mateixes probabilitats de ser infectades i patir la malaltia COVID-19 que aquelles que no pateixen una MCV, estudis molt recents han demostrat que la coexistència d'aquestes malalties amb la infecció augmenta la mortalitat i la possibilitat de patir complicacions majors.

Així, el 50% de pacients hospitalitzats amb COVID-19 tenien hipertensió; fins al 44% d’aquests que van ser ingressats a la UCI patien arrítmies cardíaques, i el 20% dels que van superar la malaltia van tenir mal cardíac causat per la inflamació associada a patir la COVID-19.