•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

El mapa genètic més complet de la pebrera o pimentó cultivat a Espanya porta segell de la Universitat Politècnica de València (UPV). No en va, els resultats de l'estudi desenvolupat per personal investigador de l'Institut de Conservació i Millora de l'Agrodiversitat Valenciana (COMAV-UPV) permeten conèixer fins al més mínim detall d'aquest cultiu, del qual Espanya és un dels principals productors mundials, i estableixen les bases per a obtenir noves varietats amb millors propietats organolèptiques i, fins i tot, més resistents al canvi climàtic.

Adrián Rodríguez Burruezo, investigador del COMAV de la UPV i responsable de l'estudi, publicat en la revista especialitzada Horticulture Research, destaca que aquest "proporciona informació completa i rellevant sobre l'origen i les relacions de les varietats locals espanyoles. A més, ajuda a evitar fraus i a fer creuaments en programes de millora per a aconseguir pimentons pràcticament a la carta, per exemple, amb més sabor, més color o millor resistència enfront de patògens o condicions climàtiques extremes".

190 varietats d'Europa, Àsia i Amèrica

La pebrera (Capsicum annuum) és un dels cultius vegetals més importants del nostre país. No obstant això, els estudis genètics realitzats fins avui eren de menor envergadura que els duts a terme sobre altres solanàcies de rellevància, com per exemple, la tomata, la creïlla o l'albergínia.

En aquest estudi, que forma part de la tesi doctoral de Leandro Pereira, personal investigador del COMAV de la UPV va analitzar una col·lecció de 190 varietats de pimentons, 183 d'espècies cultivades i 7 de formes silvestres.

Entre les varietats analitzades, es troben totes les denominacions d'origen espanyoles, i des dels pimentons de tipus gruixut i dolç (morruts) -com el Pimentó Valencià, la Trompa de Vaca, el Llarg de Reus, el Morrón de Fresno i Benavente, el d'Infantes, el de torrar o els bascos- a les classes per a conserva o processament, com el del Piquillo, el del Bierzo, el de la Rioja, la Nyora/Bola de Múrcia, el Jaranda de la Vera, el Guernica/choricero, els vitets, el de Padró, el Groc de Mallorca o el Blanc de Villena.

A més, el personal investigador va estudiar tipus procedents d'Europa, Àsia i el centre de domesticació de Mèxic i els Estats Units -jalapeños, amples/poblanos, pasillas, xilis serrans (forma cultivada més ancestral), chiltepines (forma silvestre), cayenas o chilhuacles-, així com espècies relacionades de Sud-amèrica i el Carib, com els Capsicum chinense, frutescens i baccatum, havaners i diversos xilis (ajíes).

Genotipatge massiu per seqüenciació

L'anàlisi va consistir en un genotipatge massiu per seqüenciació de les varietats avaluades, que va llançar milers de polimorfismes d'ADN de tipus SNP. Es tracta de l'eina més potent per a detectar diferències entre varietats a nivell de nucleòtids, les baules de la cadena d'ADN.

La comparació de les varietats sobre la base d'aquests polimorfismes va permetre establir les relacions filogenètiques entre aquestes. Per exemple, els morruts de tipus valencià formen una branca específica que al seu torn s'agrupa en una branca major de pimentons gruixuts del Mediterrani, com el Llarg de Reus o la Trompa de Vaca de Múrcia, clarament diferenciada dels gruixuts de Castella-Lleó (Bierzo i Fresno), el País Basc i el nord d'Espanya.

Forta relació amb els mexicans

Així mateix, el treball ha constatat les fortes relacions entre determinades varietats espanyoles i els seus ancestres mexicans o de la resta d'Europa. Per exemple, dels piquillos amb els poblanos i dels vitets amb les cayenas o els Numex.

Al seu torn, el personal investigador ha detectat que la Bola de Múrcia, el Piquillo i el Pimiento de Mojo es troben en una branca comuna, malgrat ser diferents morfològicament; el mateix que passa amb el Morrón de Fresno i Benavente i el pimentó del Bierzo, o amb una estirp genètica integrada per les pebreres de Padrón, de Guernica, el Piment dŽEspellette, la Guindilla d'Ibarra i el Peperone di Senise.

Tot això indica que, en general, la similitud morfològica es correspon amb la genètica, però, en altres casos, la proximitat geogràfica (possiblement fluxos genètics comuns o intercanvi de materials) és més determinant. Aquesta informació és clau per a abordar la millora genètica d'una determinada varietat.

Evitar fraus i facilitar el desenvolupament de varietats experimentals millorades

A més, l'equip del COMAV de la UPV ha identificat polimorfismes SNP específics de cada varietat -informació essencial per a establir en un futur pròxim la petjada genètica de denominacions d'origen i altres materials de reconegut prestigi i qualitat diferenciada- que ajuden així a evitar fraus com, per exemple, la venda com a denominacions d'origen de pebreres que no ho són.

"A més", afig Rodríguez Burruezo, "aquesta investigació és fonamental també per al desenvolupament i l'explotació de varietats experimentals que incorporen caràcters d'interès agronòmic, com ara: resistències a estressos i patògens, qualitat del fruit, productivitat, etcètera".

"Es tracta", conclou, "d'un treball que proporciona informació de gran rellevància per als productors, dades fins ara desconegudes sobre l'origen i les relacions de les varietats locals espanyoles".