- -
UPV
 

Llarga vida als diners en efectiu

Un estudi UPV-UV conclou que l'eurozona no està preparada per a abandonar-lo a curt termini, i Espanya, en particular, menys encara

[ 24/01/2020 ]

Estan preparats els països de l'eurozona per a suprimir els diners en efectiu? Segons un estudi de la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universitat de València (UV), la resposta és no.

De fet, la investigació, recentment publicada en Cuadernos de Economía, conclou que en aquests països, en general, queden encara molts anys de continuar pagant amb diners comptants. I, a Espanya, en particular, encara més.

Una criptomoneda digital basada en cadena de blocs (blockchain) i gestionada pel BCE com a alternativa

En l'estudi, el personal investigador va dur a terme una detallada anàlisi dels països de l'eurozona a partir de l'enquesta Global Findex del Banc Mundial, estudiant el percentatge de població que disposa de compte bancari i fa ús d'aquest -el que es coneix com a inclusió financera-, i la utilització d'efectiu, per extraure dades tant globals com particulars de cada país.

"L'objectiu final de l'estudi", afirma Nerea Gómez-Fernández, investigadora del Centre de Gestió de la Qualitat i del Canvi de la UPV, "era saber si l'eurozona està preparada o no per a eliminar l'efectiu i implantar nous mètodes de pagament, en concret, una criptomoneda digital basada en tecnologia de cadena de blocs i gestionada pel Banc Central Europeu (BCE)".

Espanya, segon país amb més salaris rebuts en efectiu

Entre les seues conclusions, la investigació constata que l'eurozona presenta un ús de l'efectiu més elevat que altres àrees de similar nivell de desenvolupament. Això sí, hi ha bastants diferències entre els països analitzats. En un extrem es troben Finlàndia, França, Alemanya, Àustria, el Benelux (Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg) i Estònia (país on s'està realitzant una clara aposta cap a la digitalització i una economia lliure d'efectiu, assenyalen els autors), que presenten un ús menor de l'efectiu.

En l'altre extrem es troben els països de l'Europa mediterrània i l'est d'Europa (exceptuant Estònia), en els quals el major ús de l'efectiu sol coincidir amb menors nivells de titularitat de comptes, si bé hi ha una excepció que trenca la regla: Espanya, que sent un dels països amb major percentatge de població que té i usa un compte bancari, és el segon on més salaris es reben en efectiu, només per darrere de Grècia. El tercer en aquest aspecte és Xipre.

Juan Francisco Albert, del Departament d'Economia Aplicada de la UV, indica que "aquesta disparitat es podria explicar pel menor nivell de renda relativa d'aquests països. No obstant això, no podem oblidar factors tan importants com les crisis bancàries, així com les diferents naturaleses de comportament i permissibilitat amb l'economia submergida, que normalment està associada a un major ús d'efectiu".

A major renda i estudis, menys diners en efectiu

L'estudi conclou també que, com més gran és el nivell d'educació i de renda, més alta és la probabilitat de tenir un compte en una entitat financera, com també de realitzar pagaments en línia o amb el mòbil.

A més, la investigació corrobora que les rendes més baixes i les persones amb menor nivell educatiu utilitzen més l'efectiu en les seues transaccions habituals (pagar factures, cobrar la nòmina o realitzar transferències), i que les dones presenten una menor probabilitat de realitzar pagaments en línia o amb el mòbil.

Implantació gradual i amb suport públic

Com a conclusió, l'equip investigador de la UPV i la UV assenyala que, atesa l'heterogeneïtat financera dels països, una legislació orientada a eliminar l'efectiu a l'eurozona hauria d'implantar-se de forma molt gradual.

A més, segons l'autoria de l'estudi, "en qualsevol cas, és necessari un suport públic, com ha ocorregut en països com Suècia i Dinamarca, per a facilitar la digitalització de mitjans de pagament a les rendes més baixes i amb menor nivell d'educació, atesa la seua menor inclusió financera i el major ús de l'efectiu. És l'única forma possible d'aconseguir una digitalització total i un sistema de pagaments inclusiu que possibilite aprofitar els avantatges que la tecnologia de cadena de blocs i la fi de l'efectiu permeten".

Avantatges de la criptomoneda global

Els autors de l'estudi assenyalen que la substitució de l'efectiu per una criptomoneda gestionada pel BCE comportaria importants avantatges microeconòmics i macroeconòmics. En primer lloc, permetria reduir els costos de transacció i impressió de l'efectiu, a més de dificultar el pagament d'activitats il·legals com la corrupció, el blanqueig de capitals, l'evasió fiscal o el finançament del terrorisme.

Així mateix, des d'una perspectiva macroeconòmica, aquesta proposta podria servir com a solució per a fer front al problema de la trampa de la liquiditat i l'estancament en el qual es troben actualment la majoria de les àrees desenvolupades, la qual cosa permetria al BCE implantar tipus d'interès negatius fins al nivell necessari per a estimular la demanda agregada (total de béns i serveis demandats per un país, a un nivell de preus i en un període de temps concret).


Notícies destacades


Projectes REMDE i DEBIO Projectes REMDE i DEBIO
La UPV demostra la usabilitat dels humans virtuals en el seu camí cap al reconeixement automàtic de símptomes depressius
"L'exili del 39 en el còmic. Vinyetes a la frontera" "L'exili del 39 en el còmic. Vinyetes a la frontera"
Obres gràfiques de creadors com Paco Roca, Manel Granell, Jordi Peidro o Ana Penyas, es converteixen en poderoses eines per a la transmissió de silenciades històries d'exili
La UPV desenvolupa un geoportal per a la prevenció de violència de gènere en els espais públics urbans La UPV desenvolupa un geoportal per a la prevenció de violència de gènere en els espais públics urbans
Segons l'ONU, l'assetjament sexual en els espais públics és un problema quotidià al qual s'enfronten dones i xiquetes en tots els països del món
Nova edició del CHALLENGE STEAM en la UPV Nova edició del CHALLENGE STEAM en la UPV
La iniciativa pretén acostar a l'alumnat infantil i juvenil a l'apassionant món de la programació, la robòtica, la impressió 3D, etc.
Un any de rècord Un any de rècord
La UPV va ingressar 116 milions d'euros en 2023 gràcies a la seua activitat en I+D+I, la xifra més alta de la seua història
El Santuario i Torrecilla El Santuario i Torrecilla
La UPV porta l'electricitat a dos llogarets d'Hondures construint plantes solars fotovoltaiques i capacitant a la població local



EMAS upv