•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

El mural dedicat a Hedy Lamarr, obra de l'artista Carla Fuentes, posa el floró final al projecte Murals Interactius Dones de Ciència, impulsat conjuntament per la Universitat Politècnica de València (UPV) i el centre d'innovació Les Naus de l'Ajuntament de València, amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, i a través del qual es pretén donar visibilitat a dones científiques l'important treball de les quals ha romàs ocult durant anys.

Al mural, situat al carrer de Joan Verdeguer, Fuentes ha cercat, a partir de la història de Lamarr, "ressaltar la seua bellesa i aquella teatralitat que veig en les seues fotos que la caracteritzava, però, alhora, reflectir-la en el seu espai de treball, on passava moltes hores".

Hedy Lamarr, molt més que una actriu

Hedwig Eva Maria Kiesler, vertader nom d'Hedy Lamarr, va ser la inventora del sistema de comunicacions denominat tècnica de transmissió en l'espectre eixamplat, en el qual es basen totes les tecnologies sense fil de què disposem en l'actualitat, com el wifi.

Nascuda a Viena el 9 de novembre del 1914, ja a l'escola va destacar per la seua brillantor intel·lectual, sent considerada una superdotada pel seu professorat. Complexa i inquieta, va abandonar els estudis d'enginyeria per a complir el somni de ser actriu, faceta que va eclipsar el seu important treball com a inventora durant moltíssims anys.

Inicialment rebutjada com a investigadora i proposada per a promoure la venda de bons de guerra

Després d'un temps, Lamarr va reprendre la carrera d'enginyeria i, coneixedora de prop de les pràctiques del govern de Hitler, va oferir el seu treball i la seua preparació com a enginyera al aleshores recentment creat National Inventors Council estatunidenc, però la seua oferta va ser rebutjada per les autoritats, que li van aconsellar que basara la seua participació en el seu físic i en el seu èxit com a actriu, promovent la venda de bons de guerra.

No obstant això, Lamarr va detectar la vulnerabilitat dels senyals radioelèctrics i va concebre un sistema que partia d'una idea tan simple com eficaç: transmetre els missatges fraccionant-los en petites parts, cadascuna de les quals es transmetria seqüencialment canviant de freqüència cada vegada, seguint un patró pseudoaleatori.

D'aquesta manera, els temps de transmissió en cada freqüència eren tan curts i, a més, estaven espaiats de forma tan irregular, que era pràcticament impossible recompondre el missatge si no es coneixia el codi de canvi de canals. L'invent es va crear perquè l'armada estatunidenca l'utilitzara durant la contesa mundial com una forma segura de comunicació amb els aliats, i es va patentar el 1942.

D'aquesta forma, Hedy Lamarr va idear el germen del sistema de comunicacions sense fil utilitzat en l'actualitat en els telèfons mòbils i els GPS.

Millor projecte de divulgació científica de l'any

El projecte Murals Interactius Dones de Ciència va ser elegit al mes d'abril passat com a millor projecte de l'any de divulgació científica per la Xarxa Nacional d'Unitats de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+i), reunida en el marc del congrés Comunicar Ciència en Xarxa (ComCiRed), organitzat per la FECYT amb la col·laboració de la Universitat d'Oviedo, seu de la trobada.

La iniciativa Murals Interactius Dones de Ciència de la UPV i Les Naus té un doble objectiu. D'una banda, donar visibilitat i retre tribut a científiques de referència a nivell nacional i internacional, conjugant en cada mural ciència, gènere, art i noves tecnologies, i d'una altra, denunciar les conseqüències del patriarcat, tant en la construcció de vocacions científiques i investigadores, com en el desenvolupament de les carreres professionals de dones en aquestes àrees, les seues condicions laborals, l'accés a àmbits d'investigació i els sostres de vidre als quals encara avui estan sotmeses.