•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

El 21% dels avançaments a escamots ciclistes no respecta la distància de seguretat. Aquesta és una de les principals conclusions d'un estudi que ha fet el Grup d'Investigació en Enginyeria de Carreteres (GIEC) de la Universitat Politècnica de València (UPV). El treball s'emmarca dins del projecte Safe4Bikes, subvencionat per la Direcció General de Trànsit (DGT).

"Cada vegada resulta més freqüent trobar grups ciclistes a les carreteres convencionals. No obstant això, a mesura que ha augmentat la seua presència en aquest tipus de vies, també ho ha fet la sinistralitat d'aquest col·lectiu. Aquest estudi pretén contribuir a establir criteris que permeten millorar la seguretat viària en carreteres amb trànsit ciclista", apunta el coordinador d'aquest estudi, el catedràtic de la UPV Alfredo García.

En el seu estudi, els investigadors van registrar un total de 1.292 avançaments, durant 8 jornades i en 5 carreteres de la província de València.

Bicicletes 'instrumentades'

Per a obtenir dades d'aquestes maniobres, els investigadors del GIEC-UPV van aplicar una metodologia experimental pròpia, basada en bicicletes de carretera instrumentades. Aquestes bicicletes disposen d'un velocímetre que permet registrar la velocitat del vehicle que avança i la distància lateral a la qual es fa la maniobra, a més d?una càmera de vídeo amb GPS i un polsador que registra la percepció de risc que té el ciclista quan és avançat.

Durant els recorreguts, es van formar escamots de 10 ciclistes organitzats en configuracions diverses, com ara tots en línia o 5 parelles en paral·lel, entre d'altres. Respecte a la separació lateral a la qual es fan les maniobres, cal destacar que, a l'inici de l'avançament, hi ha més casos en els quals no es respecta la separació d'1,5 metres: un 21% al principi de la maniobra i un 12% al final. Només en un 8% dels avançaments no es respecta aquesta separació durant tota la maniobra.

Un 15% menys d'avançaments incorrectes que l'any 2014

Griselda López, investigadora del GIEC, afirma: "Es pot concloure que avui es respecta més la distància de seguretat quan s'avança a escamots, atès que, en una investigació prèvia del nostre grup, que es va portar a terme el 2014, el percentatge d'incompliments de la normativa en avançar a ciclistes en solitari se situava en un 36%, però encara resta molt per millorar".

De l'anàlisi de les dades, els investigadors conclouen també que, als trams amb voral estret o sense voral, més d'un 90% dels avançaments al grup ciclista es fa envaint el carril contrari.

A més, quan s'avança a un escamot ciclista hi ha una major invasió del carril contrari a l'inici de la maniobra (cua de l'escamot). Aquest fet no implica majors separacions laterals en l'avançament, però sí un major nombre de maniobres en seguiment previ, per a esperar i aprofitar zones sense línia central contínua.

Els vorals acolorits, un perill... i els que s'estrenyen, també

D'altra banda, dels diferents trams analitzats, el que presenta vorals acolorits va ser aquell on es van registrar majors velocitats d'avançament i menors separacions laterals. "Pintar els vorals no és una mesura adequada per a la seguretat dels ciclistes", indica Alfredo García.

Per a fer una anàlisi exhaustiva de la percepció que els ciclistes i els conductors tenen de la seua interacció a les carreteres que comparteixen, els investigadors van desenvolupar dues enquestes en línia, cadascuna de les quals anava orientada a un dels col·lectius implicats.

Respecte als vorals, tant ciclistes com conductors indiquen que un estrenyiment del voral és el factor de major risc quan se circula per la carretera. Tots dos grups també perceben com a factors d'alt risc la presència d'elements invasors al voral i de deterioracions en el paviment, o la manca de netedat.

La circulació en paral·lel, punt de desacord

Entre els principals resultats de les enquestes, la majoria de ciclistes (72,1%) i conductors (69,3%) consideren que la distància lateral de 1,5 m és suficient, si bé hi ha més d'un 22% de conductors i ciclistes que indiquen que hauria de ser major o variar segons les característiques de la via.

Sobre la disposició dels grups ciclistes, el 78,3% dels ciclistes enquestats s'estimen més circular en paral·lel (siga pel voral, o pel voral i un carril). No obstant això, quasi el 43% dels conductors que no són ciclistes prefereixen que els ciclistes circulen en línia.

Així mateix, les opinions de ciclistes i conductors són diferents quan s'analitza el factor de menor risc relacionat amb la geometria de la carretera. Per als ciclistes, el factor menys perillós és la baixa visibilitat a les revoltes, mentre que per als conductors és l'amplada insuficient de carril, encara que per a ells el més perillós se situa a les revoltes de poca visibilitat. Respecte al factor humà, l'efecte de l'alcohol o les drogues, tant al volant com al manillar, és el factor més perillós per a tots dos col·lectius.

Notícia en UPV TV
Descarrega arxiu