•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip investigador de l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València (IEAMA-UPV) participa en el projecte europeu LIFE RESILIENFORESTS, que té com a objectiu determinar quin tipus de gestió forestal és la més adequada per a maximitzar la rendibilitat de serveis ecosistèmics del bosc, com la producció de biomassa, l'augment dels recursos hídrics, la reducció del risc d'incendi i l'increment de la resiliència dels sistemes forestals enfront del canvi climàtic.

Juntament amb el personal investigador de l'IEAMA de la UPV, formen part també del projecte professionals de l'Ajuntament de Serra (València), de l'Associació per al Desenvolupament de la Aerodinàmica Industrial (ADAI, Portugal), de l'Institut d'investigació de l'Energia i el Clima (IEK, Alemanya) i de l'Associació Europea d'Indústries de Biomassa (EUBIA, Bèlgica).

Boscos abandonats per l'elevat cost actual de la gestió forestal

LIFE RESILIENFORESTS, que va començar el mes d'octubre passat i té una durada de quatre anys, parteix de la realitat que les pràctiques actuals de gestió forestal als boscos mediterranis són costoses, per la qual cosa aquests, generalment, no són administrats i acaben abandonats, amb el consegüent risc d'incendis forestals.

Antonio del Campo, investigador del grup Re-ForeST de l'IEAMA i coordinador del projecte per part de la UPV, assenyala que, "sense la població rural que els va aprofitar en el passat i sense interès per a empreses del sector, els boscos de la zona del Mediterrani solen acabar abandonats, o amb una nul·la o molt escassa gestió. Les conseqüències d'això ja s'estan notant en la disminució de les aportacions -tant superficials com subterrànies- provocades per la densificació de les masses, en l'increment substancial del risc d'incendi i en la gravetat d'aquests quan es produeixen".

Impacte del canvi climàtic

A aquest context de baixa productivitat, cal afegir les devastadores conseqüències que tindrà, als boscos mediterranis semiàrids, l'impacte del canvi climàtic, pels seus efectes en l'estació de creixement i en el règim hídric del sòl, com també en l'increment del risc d'incendis forestals pels llargs períodes de sequera.

Per aquestes raons, el projecte LIFE RESILIENTFORESTS cerca desenvolupar una eina de suport a la decisió, que ajude a millorar i optimar la gestió forestal a les zones de capçalera de conca i permeta obtenir rendiment d'aquests espais naturals.

"Volem desenvolupar mesures d'adaptació al canvi climàtic per a mitigar el seu impacte amb un programari que quantifique els beneficis derivats de la gestió forestal i determine com desenvolupar aquesta gestió de la forma més òptima, d'acord amb la realitat ambiental i soci-econòmica de cada conca", ressalta el professor de la UPV.

Origen i desenvolupament del projecte

La investigació té el punt de partida en un projecte pilot dut a terme per l'Ajuntament de Serra per a millorar la gestió dels boscos situats al municipi.

"Des de fa uns anys", explica María González Sanchis, investigadora de l'IEAMA de la UPV, "l'Ajuntament de Serra ha desenvolupat un projecte per al maneig i la gestió de la biomassa, en tractar les restes agrícoles i de poda en una planta de fer pèl·lets que, d'una banda, proveeix d'energia el sistema de calefacció dels edificis públics de la localitat i, d'altra banda, comercialitza el producte resultant d'aquesta transformació".

Inicialment, la investigació d'aquest estudi europeu es desenvoluparà a la conca del Carraixet, on es calibrarà el model que posteriorment es repetirà "a la conca del Túria, en una conca mediterrània de l'àrea portuguesa i en una altra seleccionada pels socis alemanys", afirma González Sanchis.

Calibratge del programari

En aquest sentit, la investigadora de l'IEAMA de la UPV indica que cada soci del projecte ha de calibrar el programari d'acord amb les característiques de la seua conca, sent la resiliència al canvi climàtic el factor comú a tots.

"Les variables d'aigua i vegetació s'inseriran amb el model TETIS de la UPV; el risc d'incendis, amb el sistema proporcionat per ADAI; mentre que el centre alemany aportarà les diferents projeccions de canvi climàtic", conclou González Sanchis.