•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

El treball Búsqueda de agroquímicos y edición de genomas para aumentar la resistencia de las plantas a la sequía, realitzat per Irene García Maquilón -alumna de doctorat de la Universitat Politècnica de València (UPV)- i tutoritzat pels investigadors Jorge Lozano Juste i Pedro Luis Rodríguez, de l'Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP-CSIC-UPV), ha sigut guardonat amb un dels segons premis, dotat amb 5.000 euros, en la categoria Àrea de Ciències Experimentals, Exactes i Ambientals del XVII Certamen Universitari Arquimedes.

Actualment, García Maquilón està realitzant la tesi doctoral en el Grup de Senyalització de l'Àcid Abscísic (ABA), que dirigeix Pedro Luis Rodríguez, dins del Departament de Desenvolupament i Acció Hormonal en Plantes de l'IBMCP-CSIC-UPV, on ja va realitzar el treball de final de màster premiat.

Graduada en Biologia per la Universitat de Múrcia, Irene va cursar el Màster de Biotecnologia Molecular i Cel·lular de Plantes que imparteix la UPV. "En la meua tesi", afirma la guardonada, "continue la línia d'investigació iniciada amb el treball de finalització de màster, perquè els resultats obtinguts són nous i prometedors".

Augmentar la resistència de les plantes a la sequera

En la investigació, García Maquilón ha identificat agroquímics capaços de mimetitzar l'efecte de l'ABA, que s'encarrega, entre altres coses, d'evitar que la planta perda més aigua de la necessària i l'ajuda a sobreviure al període de sequera.

"La idea", explica, "és poder ruixar els cultius amb aquests productes sintètics per a avançar-nos a l'estrès i que les plantes puguen superar períodes d'escassesa d'aigua. Amb aquesta finalitat, hem seguit una estratègia que en biotecnologia es coneix com a drug discovery (descobriment de fàrmacs), i hem realitzat un rastreig en una biblioteca formada per més de 1.200 compostos químics sintètics, derivats de productes naturals. Posteriorment, assagem els compostos més interessants en la planta model de la família de les gramínies, Setaria viridis, que està altament emparentada amb plantes de collita com la dacsa, el sorgo o la canya de sucre, ja que l'objectiu final és poder traslladar els resultats al camp".

Pel que fa a la cerca d'agroquímics, tal com ha indicat García Maquilón, "vam continuar treballant per a trobar un compost químic l'efecte del qual puga comparar-se amb el de l'ABA. Amb el rastreig, vam obtenir diversos compostos interessants, entre aquests, IRE2, el primer inhibidor conegut de l'activitat d'HAB1, una proteïna essencial per a la correcta adaptació a la sequera".

CRISPR/Cas9

En la investigació, l'alumna de la UPV ha emprat la tècnica d'edició del genoma CRISPR/Cas9, i ha validat, per primera vegada, aquesta eina en la planta model de plantes de collita Setaria viridis.

"Els resultats obtinguts han sigut molt positius", assenyala García Maquilón, "i ara estem tractant d'editar gens importants per a la tolerància a la sequera. Les plantes que generem ens serviran com a punt de partida per a entendre l'adaptació a la falta d'aigua en plantes monocotiledònies com la Setaria o la dacsa".

"És necessari que es valore el nostre treball i el dels nostres tutors"

Per a l'alumna de la UPV, "aquest guardó representa una satisfacció enorme. És el colofó perfecte a moltes hores d'esforç. Em vaig sentir molt afortunada d'arribar a la fase final i poder mostrar el meu treball davant tanta gent. Que es reconega públicament la labor de joves investigadors universitaris, mitjançant aquest tipus de certàmens, és molt important per a motivar la gent jove a dedicar-se a la investigació. És una professió que, potser, no té massa repercussió. I crec que és necessari que es valore el nostre treball i el dels nostres tutors".

En l'edició d'enguany del Certamen Universitari Arquimedes, també ha obtingut un accèssit del jurat, dotat amb 2.000 euros, el treball Hidrogeles avanzados de bajo coste de alginato de calcio/nanofibras de carbono con propiedades de compresión y difusión de agua mejoradas, realitzat per Mar Llorens Gámez i tutoritzat per Ángel Serrano Aroca.

Un certamen per a fomentar l'esperit investigador entre la joventut universitària

El Certamen Universitari Arquimedes premia anualment els millors projectes d'investigació realitzats per estudiants de grau o màster en una de les àrees de coneixement següents: Ciències Biològiques i Biomèdiques; Ciències Experimentals, Exactes i Ambientals; Ciències Socials i Humanes, i Enginyeria i Arquitectura. Aquests premis, que atorga el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, representen una mostra significativa de la investigació que s'està desenvolupant a les universitats espanyoles.

A l'edició d'enguany, convocada per la Secretaria General d'Universitats, es van presentar prop de 200 projectes, un 49% d'aquests pertanyents a estudiants de grau i, la resta, de màster. Per àrees de coneixement, el 25% pertany a l'àmbit de les Ciències Socials i Humanitats; el 20%, a Enginyeria i Arquitectura; el 33%, a Ciències Biològiques i Biomèdiques, i el 22%, a l'àrea de les Ciències Experimentals, Exactes i Ambientals.

Entitats com el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), la Fundació ONCE o la Fundació Vèncer el Càncer, entre altres, han col·laborat en el XVII Certamen Universitari Arquimedes, que ha lliurat 103.000 euros en premis: 27 per a treballs de recerca i sis per al personal tutor, a més de quatre estades que es faran a centres del CSIC.