La Universitat Politècnica de València lamenta profundament la defunció de la cantant Monsterrat Caballé, que va ser investida doctora honoris causa el 28 de setembre del 1999 al Palau de la Música de València. El nomenament responia no solament a la "inimitable veu" de l'artista, sinó també a "la seua prodigiosa tècnica", segons les paraules de l'escriptor Terenci Moix que, en qualitat de padrí de la cerimònia, va ser l'encarregat de pronunciar la laudatio. Per a Moix, Caballé era "una proesa còsmica".
La proposta del nomenament va partir del professor José Mascle Quevedo, va ser secundada per la Facultat de Belles Arts i el Departament de Dibuix, i aprovada per unanimitat en Junta de Govern. Era la tercera dona que es rebia aquests honors a la Universitat Politècnica de València, després de la cosmonauta Valentina V. Tereshkova (1991) i la prima ballerina Alicia Alonso (1998).
Un nomenament molt entranyable
Aquella cerimònia va tenir, al seu torn, un significat molt especial per a la diva catalana. "Ha sigut un nomenament molt entranyable, molt més del que vostès puguen imaginar", va dir llavors la cantant en el seu discurs. Pocs en aquella sala sabien que la Comunitat Valenciana era la terra natal dels seus avis, concretament, Xàtiva, on havia nascut la seua mare. "He estimat sempre les meues arrels, i guarde a la meua memòria meravellosos records dels moments viscuts ací".
Al llarg de la seua vida, Caballé va ser Norma, Floria Tosca, Violetta Valery, Maria Stuarda, Aida, Salomé, Turandot, Cleòpatra, Amelia, Isolda i tantes altres "dames tendres o tremendes, commovedores o perverses, però nascudes totes per a demostrar que, en el món de la grand opéra, els sentiments s'expressen sempre a escala magna", deia Moix.
A l'edat de 85 anys
Montserrat Caballé va morir en la matinada del dissabte 6 d'octubre, a l'Hospital Sant Pau de Barcelona. Tenia 85 anys i una salut delicada. La soprano es trobava ingressada en el centre des de mitjan setembre per un problema en la vesícula.
Notícies destacades