•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Eduardo Blasco i Ramón Palacios, dos antics alumnes de la Universitat Politècnica de València (UPV), en col·laboració amb la Universitat d'Alacant (UA), el CIBER de Malalties Respiratòries (CIBERES) i el Laboratori d'Immunoalèrgia de l'Institut d'Investigació Sanitària Fundació Jiménez Díaz (IIS-FJD), han desenvolupat Medusapp, una nova aplicació que permet a qualsevol persona advertir de l'observació d'una medusa i oferir en temps real un mapa dels llocs on es detecta la seua presència.

Amb aquesta finalitat, possibilita l'enviament tant de la foto de l'espècie, com de l'abundància i la grandària estimada, dades que es publiquen en un mapa en www.medusapp.net i a les quals es pot accedir també des de la mateixa app.

Com cal actuar en cas de picada?

A més, l'app, completament gratuïta, i que també permet informar d'altres observacions, com ara taques d'oli, espumes, grups de plàstics, etcètera, ofereix així mateix informació sobre la perillositat de les diferents espècies i com cal actuar en cas de picada.

No en va, en el cas que haja patit una picada, la usuària o usuari pot enviar una foto d'aquesta, juntament amb altres dades, com el temps transcorregut des d'aleshores, si n'ha patit d'altres anteriorment i el tipus d'espècie que li ha picat (aquestes imatges, lògicament, no es publicaran, com sí que es fa amb les observacions).

En enviar la foto, es localitzen les coordenades GPS de la ubicació

Eduardo Blasco, informàtic per la UPV i un dels desenvolupadors de Medusapp, afirma que l'objectiu principal d'aquesta "és que l'usuari envie informació que altres podran utilitzar per a saber si hi ha meduses, és clar. Hi ha altres aplicacions que adverteixen específicament dels riscos de trobar-te meduses platja per platja, però en el nostre cas, el que promovem és que siguen els mateixos usuaris els que aporten la informació en temps real, i així es pot elaborar al mateix temps un mapa dels llocs on es detecta la seua presència".

"El seu funcionament", afig Blasco, "és senzill. Si s'observa una medusa, estant a la vora o en un vaixell, n'hi ha prou amb fer la foto a la medusa i enviar-la. En fer-ho, s'envien també les coordenades GPS, a fi d'elaborar un mapa en temps real dels llocs on es veuen aquests animals marins".

Guia didàctica i de primers auxilis

Medusapp es completa amb una guia didàctica i amb imatges de les principals meduses existents al Mediterrani -a més d'algunes de fora- i una guia interactiva de primers auxilis, amb recomanacions en cas de picada depenent de l'espècie.

Tota aquesta informació prové del projecte LIFE Cubomed, en el qual participa César Bordehore, investigador de la UA, juntament amb personal de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC a Barcelona.

"Davant d'una picada de medusa, el més important és eliminar les restes de tentacles amb pinces o una targeta plàstica, sense fregar, i inactivar les cèl·lules urticants que pogueren quedar sobre la pell amb una mescla de bicarbonat i aigua de mar", adverteix l'expert en ecologia marina de la UA.

Medusapp està disponible tant per a Android com per a Ios, i funciona tant en línia com fora de línia, per si no hi ha cobertura o si es prefereix enviar les dades des de cobertura wifi una vegada captada la informació.

Ciència ciutadana

Ramón Palacios, un altre dels desenvolupadors de Medusapp, indica que aquesta "s'emmarca dins del que coneixem com ciència ciutadana. El nostre primer objectiu és que la gent aporte dades a la ciència. Nosaltres hem posat el nostre granet d'arena com a informàtics perquè després els usuaris de Medussap en posen el seu, informant de les observacions. Pretenem que els usuaris siguen els ulls dels científics on ells no poden arribar".

En aquest sentit, les dades cientificomèdiques obtingudes sobre les picades són gestionades i analitzades per l'equip del projecte LIFE Cubomed, integrat pels investigadors César Bordehore i Eva S. Fonfría, de l'Institut Multidisciplinari per a l'Estudi del Medi (IMEM) de la UA, i les doctores Victoria del Pozo i Mar Fernández Nieto, del CIBER de Malalties Respiratòries (CIBERES) i el Laboratori d'Immunoalèrgia de l'Institut d'Investigació Sanitària Fundació Jiménez Díaz (IIS-FJD).

Notícia en UPV TV
Descarrega arxiu