- -
UPV
 

Muna al Hussein

Doctora Honoris Causa per la Universitat Politècnica de Valencia. Investida el 2 d'octubre de 2003.


Discurs

Excm. Sr. rector Magfco.
Sa Altesa,
Excmes. I Il·lmes. Autoritats.
Sres. i Srs.

Moltes gràcies. És un autèntic privilegi ser benvinguda entre vostés.

La nostra era ha sigut anomenada l'era del coneixement, una era creada gràcies a l'educació. Però l'expansió del coneixement humà és tan sols una part dels èxits propiciats per una excel·lent educació. Conferix així mateix als individus el poder per a utilitzar este coneixement, per a crear canvis reals i positius en este món que tots compartim. Este és l'èxit de la seua Universitat i dels seus graduats. En tants camps, en tants països, la comunitat de la Universitat Politècnica de València està donant forma al futur.

És especialment grat estar ací a València. Els jordans sentim una tremenda admiració pel seu país i per la seua gent. Entre les nostres famílies Reials hi ha una sòlida i creixent amistat... i la gent d'Espanya sempre ens ha fet sentir benvinguts a mi i a la meua família en el seu meravellós país. Apreciem com un tresor estos llaços... especialment en un temps en què és tan important que Europa i el Mig Orient es coneguen millor, i construïsquen un futur basat en l'enteniment i el respecte.

La missió de la seua Universitat - Formar professionals que ajuden a canviar el món - És un objectiu més que compartixen els nostres països. Els jordans hem adquirit un profund compromís per a unir la formació teòrica i pràctica en una nova aliança, una aliança capaç de resoldre problemes i permetre avançar al món. Com a resultat d'este esperit, Jordània està progressant cap a la reforma i el creixement en pràcticament totes les àrees de la societat. Actualment, Jordània es troba immersa en un procés de creació de noves realitats i possibilitats per a tota la nostra gent, que al seu torn servisca de model de canvi per a tota la nostra regió. Estic orgullosa de tots els jordans que formen part d'este èxit, especialment del nostre visionari i dedicat líder, Sa majestat el Rei Abdullah II.

En el meu país, l'educació i la pràctica avancen paral·lelament en nombrosos camps, en l'ensenyança assistida per noves tecnologies, en la investigació tecnològica i en el camp de la direcció d'empreses i la protecció mediambiental. Però hui, m'agradaria pronunciar tan sols unes paraules sobre el camp de l'atenció sanitària que ha significat tant per a mi, especialment quant a la infermeria i l'obstetrícia.

He de confessar-los que les infermeres han sigut sempre les meues heroïnes. La seua és la història d'alguns dels avanços més importants de l'era moderna. Les infermeres han sigut pioneres en els avanços en salut pública, innovació mèdica, i en la creació de noves oportunitats per a les dones. Constituïxen un anella crítica - de vegades l'única anella - Entre les institucions d'atenció mèdica, els pacients i les seues famílies. Les comares en particular han exercit un paper vital a l'hora d'ajudar i educar les dones, especialment en comunitats en procés de desenvolupament. En tots estos camps, les infermeres i les comares no sols tracten, sinó que també ensenyen, escampant els beneficis del coneixement per tota la comunitat.

Muna al Hussein

El que és més, al mig de desastres, guerres i altres crisis, les infermeres i els infermers es troben entre els primers a respondre. Durant l'epidèmia mundial de SRES d'enguany, els treballadors sanitaris van arriscar les seues vides per a tractar els pacients. Cert nombre d'infermeres i infermers van emmalaltir greument. Alguns van morir. La seua dedicació va ajudar a previndre el que podria haver-se convertit en una catàstrofe global. Són uns verdaders herois i heroïnes del present.

Les infermeres es troben a més en l'avantguarda de la tecnologia. Elles són les que posen en pràctica molts dels tractaments punters de hui en dia, i estan ajudant a crear l'hospital "sense papers" del demà, amb els seus expedients mèdics electrònics i la nova telemedicina. Fins i tot en els centres menys sofisticats, les infermeres posseïxen coneixements biomédicos que fa tan sols una generació no posseïen ni els especialistes.

Res d'açò podria aconseguir-se sense l'educació, una educació que vincule coneixements i servici a la comunitat. I esta és la història de la infermeria a Jordània. Com molts països en desenvolupament, no comptàvem amb un sistema formal d'educació en infermeria abans de 1946. Al llarg de la següent dècada es van fundar unes quantes Escoles que impartien diplomes d'infermeria. En 1962 vaig tindre l'honor de patrocinar la primera Facultat d'Infermeria. Deu anys més tard, un programa de diplomatura es va establir en la Universitat de Jordània. En 1998 completem la transformació dels plans d'estudi transformant estes diplomatures en llicenciatures. En estos moments les universitats Jordanes oferixenDiplomatures i llicenciatures, a més de nombrosos cursos de postgrau i formació continuada.

I els resultats? De pràcticament cap infermera fa cinquanta anys, hem passat a tindre hui més de 8000 infermeres i infermers qualificats, dels quals el 60% són hòmens. El mèrit d'este formidable èxit ha de ser atribuït a tots aquells dedicats professionals amb els que he tingut l'oportunitat de treballar, educadors i professionals del camp de la salut que han consagrat els seus esforços a proveir al nostre país de tots els beneficis que oferix una excel·lent qualitat en la infermeria.

Però la nostra labor tan sols acaba de començar. Com a tants altres països, el nostre país patix d'una falta global d'infermeres i infermers. I igual que la resta del món, ens enfrontem al gran repte que suposa el canvi, canvis en la població i la salut; canvis en el coneixement mèdic. El nostre sistema educatiu té un propòsit dual: hem de formar nous infermers i infermeres, i infermers i infermeres que estiguen més preparats per al que ens depare el futur.

Tinc l'orgull de ser la presidenta del recentment creat Consell d'Infermeria, dedicat a la millora i regulació d'esta professió. Per a impulsar l'excel·lència de l'atenció prestada per infermeres i infermers,estem establint un nou procés d'acreditació, junt amb programes educatius que els recolzen. A més estem desenvolupant un programa nacional de doctorat, que ens ajude a preparar els investigadors i professors que necessitaran els infermers i infermeres del demà.

La infermeria és tan sols un dels camps on pot veure's l'impacte causat per la vinculació del coneixement i la posada en pràctica del mateix, i per tant, la importància d'esta unió. Al mateix temps, este és un camp que il·lustra de manera particularment clara els llaços que unixen el futur dels nostres països. Hui la seua nació i la meua, junt amb moltes altres, compartixen reptes importants. Hi ha una escassetat global d'infermeres i infermers i els desequilibris són evidents. També ens enfrontem a la globalització de les malalties... i a l'alt cost de l'atenció sanitària.

Les nacions del món tan sols podran resoldre estos problemes per mitjà de l'esforç i treball conjunt. Compartint l'experiència professional i els avanços científics en este camp... creant una aliança sòlida en benefici de la salut a escala mundial - I treballant units - No hi ha límit que no podem superar.

Sóc optimista i crec en l'èxit de tan gran empresa.

Amics meus,

La seua amabilitat de hui amb mi honra als molts infermers i infermeres jordans que s'enfronten diàriament als reptes imposats pels actuals sistemes d'atenció sanitària. En nom seu, moltes gràcies.

Gràcies.


EMAS upv