Des d'este moment va començar a crear una infraestructura i un equip de professors que davall la seua direcció van començar formar els primers estudiants i a realitzar els primers treballs científics d'investigació que es van publicar des de les Escoles Tècniques sobre Alimentació Animal; inclús el primer treball publicat en el primer nombre d'Annals de l'Institut Nacional d'Investigacions Agràries (INIA), sèrie Ramadera, està firmat pel professor Gálvez i esta activitat va ser mantinguda durant 30 anys. Els seus cursos a Sud-amèrica van ser ja fa molts anys la connexió perquè nombrosos estudiants d'Argentina, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Veneçuela, Xile i Cuba, ampliaren els seus estudis a Espanya, sovint amb la redacció de Tesis Doctorals .
El seu prestigi i caràcter d'iniciador ha portat que en pràcticament totes les Escoles d'Agrònoms i Centres d'Investigació es troben professionals de prestigi que van ser deixebles seus directes o indirectes. A estos professors i investigadors, que formen hui rellevant part de l'ensenyança i investigació realitzades en el nostre camp de treball, s'han d'afegir al mateix nivell els nombrosos professionals de la indústria, que procedixen també directament o indirectament del mateix origen.
Realment es fa difícil imaginar que sense la seua actuació, una part significativa d'investigadors dels Centres d'Investigació de l'INIA procediren des dels anys 70 de les universitats Politècniques. Ressalta l'Institut d'Investigacions Agràries de Saragossa, on la direcció del professor Gálvez va ser vital per al seu desenvolupament i relació amb l'Institut d'Alts Estudis Mediterranis, ubicats en el mateix Campus i que també va estar dirigit per ell. Tot açò va contribuir a una estreta relació personal i tècnica entre investigadors espanyols i europeus, que continuen donant els seus fruits a través de l'ensenyança en els cursos de l'institut, que va continuar coordinant per llargs anys, i convenis d'investigació a nivell europeu.
En resum el treball del professor Gálvez ha sigut decisiu perquè els professors i departaments de Ciència Animal de les universitats tècniques espanyoles tinguem raó de ser i hàgem evolucionat des d'una base sòlida en una direcció que es pot assegurar satisfactòria. Inclús va ser el primer professor que va impartir ciència animal en la nostra Universitat, contribuint d'una manera especial a la formació d'alumnes i becaris, alguns dels quals es van integrar posteriorment en este Campus. Realment sense la seua actuació esta especialitat probablement no hauria existit i d'existir no haguera aconseguit el grau de desenvolupament actual.
En certa manera el professor Gálvez pot ser considerat com un símbol en les Escoles d'Agrònoms la trajectòria de les quals ens ha honrat. I per la seua contribució a la Ciència Animal, la qual cosa ha representat per a la nostra professió i el seu paper en la Universitat el professor Gálvez ha merescut el reconeixement màxim de la nostra Universitat Politècnica.
Esta és una síntesi de la seua vida professional, que tal vegada ha de ser completada amb un traç de la seua personalitat. Juan Gálvez havia heretat de son pare, Catedràtic de la Facultat de Veterinària de Madrid, el seu sentit comú i quelcom de la tossudesa que diuen aragonesa de què allí naixen, però a més tenia el sentit del substancial i possible, trobant en qualsevol problema la solució senzilla i faedora. Estava entre els cent millors jugadors de bridge a Espanya, la qual cosa segons diuen els entesos no és fútil; poc donat a aventures en la seua professió, era viatger a països i llocs poc convencionals, amb un toc de risc, i sempre de bellesa; coneixedor i col·leccionista de monedes; fotògraf insaciable allí on anava i aficionat a altres activitats, a vegades quasi sorprenents. Sens dubte com es pot deduir del que s'ha dit era un home polifacètic, molt actiu i capaç d'aconseguir tot el que mamprenia; qualitats de testarrut, capaç, inquiet e intel·ligent completaven, o tal vegada expliquen, este esbós de la seua personalitat que per força respon a la interpretació personal del que açò escriu, però a més tenia un gran encant personal que va mantindre des que era un xicot fins al final de la seua vida, amb gestos i frases que se'ns vénen a la memòria, perquè estan ací gravades.
Juan ha deixat una empremta entranyable als seus amics que li recordarem sempre, un camí que va començar i hi ha assenyalat per als companys de professió, una vida en fet que la nostra Universitat a nomenar-lo Doctor Honoris Causa ha marcat de manera indeleble. I servisquen també estes paraules ara ja dirigides a Conchita, Juan, Nacho i María de consol i mostra de l'afecte i emoció que sentim al parlar de Juan.
