- -
UPV
 
Inici UPV :: Organització :: La institució :: La UPV al detall :: Història de la UPV

Història de la UPV


Integració de les escoles universitàries en la UPV ( any 1972). Les primeres cinc escoles universitàries i la seua evolució  


Les antigues escoles d'ensenyaments tècnics de grau mitjà que incloïen en la denominació el terme perit en les diferents branques de l'enginyeria i aparellador per a l'ajuda a l'arquitectura, van passar a denominar-se a partir de l'any 1964: escoles d'enginyeria tècnica i escoles d'arquitectura tècnica, respectivament.


No obstant això, al maig del 1972, pel Decret 1.377/1972 i amb la nova denominació que afig el terme universitària, passen a integrar-se en les diferents universitats de l'estat. Així, l'Escola d'Arquitectura Tècnica i l'Escola d'Enginyeria Tècnica, passen a canviar-se de nom com a Escola Universitària d'Arquitectura Tècnica i Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica, respectivament.


A la Universitat Politècnica de València li va correspondre integrar les cinc escoles universitàries existents en aquell moment al territori de la Comunitat, que eren:


  • Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Agrícola de València
  • Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial d'Alcoi
  • Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de València
  • Escola Universitària d'Arquitectura Tècnica de València
  • Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica d'Obres Públiques d'Alacant

Per tant, el 1972, la Universitat Politècnica de València queda formada per quatre escoles tècniques superiors i cinc escoles universitàries.


Al contrari que la majoria de les ETS, que han mantingut la seua denominació, les escoles universitàries han canviat al llarg de les dècades substancialment la seua activitat i, com a conseqüència, la seua denominació:


L'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Agrícola (EUITA) de València es va crear com a Escola de Perits Agrícoles de València el 1959, en el mateix Decret 1.283/1959 que va crear l'ETSEA de València. Igualment, va començar la seua tasca acadèmica en el curs 1960-1961, a la localitat valenciana de Burjassot, al si de l'antiga "estació fitopatològica". Paral·lelament, en el curs 1965-1966, les seues instal·lacions es traslladen de Burjassot a l'edifici de l'antic passeig de València al Mar, número 19 (avui, avinguda de Blasco Ibáñez) de la ciutat, on va romandre fins a la fusió amb l'ETSEA.


L'any 2002, quan les escoles universitàries poden optar a la impartició dels segons cicles d'ensenyaments en les diferents titulacions i els departaments universitaris assignen el professorat necessari, la majoria opta per incloure en els seus plans d'ensenyaments alguns segons cicles i cursos de màster, i fins i tot programes de doctorat. Amb això passen a ser escoles tècniques superiors. En particular, l'EUITA va passar a denominar-se l'any 2002 Escola Tècnica Superior del Medi Rural i Enologia i va mantenir la seua ubicació a l'avinguda de Blasco Ibáñez.


L'any 2010, com ja es va comentar en exposar l'evolució de l'ETSEA, es van fusionar totes dues escoles i va sorgir la nova Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural (ETSEAMN), que es va situar al campus de Vera. El fruit de la fusió de totes dues escoles conforma un dels centres de referència de l'estudi de l'agronomia i agricultura a Espanya.


L'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial d'Alcoi es va crear com a Escola Industrial Elemental el 1862. Per la seua ubicació, molt distant de la seu central de la UPV, aquesta escola constitueix en si mateixa un campus universitari propi, el campus d'Alcoi. El 1994, va ampliar significativament l'oferta docent, en crear-se se l'Escola Politècnica Superior d'Alcoi. Des de llavors, ha anat creixent, tant en el nombre de titulacions impartides com en el d'estudiantat matriculat, i s'ha convertit avui dia en un important element dinamitzador per a la innovació del sector industrial i impulsor de l'emprenedoria empresarial d'Alcoi i la seua comarca.


L'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial (EUITI) de València pot considerar-se l'escola tècnica més antiga de la Comunitat Valenciana, amb una edat que supera àmpliament el segle. Va ser concretament a mitjan segle XIX quan -amb l'anomenada llei de Claudio Moyano, en la qual s'establien els nivells d'ensenyament i apareixien en el nivell superior, juntament amb les universitats, les escoles especials d'enginyeria- set ciutats, entre aquestes, València, van optar per la posada en marxa d'escoles especials industrials agrupades en el Reial Institut Industrial d'Espanya.


València va crear la seua Escola Especial d'Enginyeria Industrial l'any 1850, amb ensenyaments de nivell superior, tal com exigia el Reial Institut Industrial d'Espanya. Però les dificultats econòmiques per al sosteniment d'aquests centres van obligar a tancar -en la dècada del 1860- sis d'aquestes escoles; la de València també, que es va clausurar el 1865. Va ser reemplaçada per una escola industrial professional de nivell mitjà. En aquesta, després d'innombrables canvis d'estructura, funcionament i denominació -Escola de Perits Industrials (EPI) des del 1931, Escola d'Enginyeria Tècnica Industrial (EETI) des del 1964 i Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial (EUETI) des del 1972-, s'han format milers de titulades i titulats tècnics i universitaris, que han contribuït a consolidar el teixit industrial de la Comunitat Valenciana. Fins al trasllat definitiu en els anys 90 al campus de Vera, el seu emplaçament va ser l'antiga avinguda del Regne de València, 46.


Finalment, l'any 2002, en incorporar segons cicles d'ensenyament universitari, l'EUETI es transforma en l'actual Escola Tècnica Superior d'Enginyeria del Disseny (ETSED)..


L'Escola Universitària d'Arquitectura Tècnica (EUAT) de València es crea a l'abril del 1968, anterior a l'IPSV, com a Escola d'Arquitectura Tècnica de València, segons el Decret 854/1968, del 4 d'abril, i s'emplaça al campus de Vera des de mitjan anys 70. Amb els canvis que hi ha hagut en l'estructura cíclica de l'ensenyament -grau, màster i doctorat- i l'increment de titulacions, es converteix l'any 2002 en l'Escola Tècnica Superior de Gestió en l'Edificació, i el 2010, en l'actual Escola Tècnica Superior d'Enginyeria d'Edificació.


L'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica d'Obres Públiques d'Alacant es va crear a l'abril del 1968 com a Escola d'Enginyeria Tècnica d'Obres Públiques, segons el mateix decret que va crear l'EUAT, el Decret 854/1968, del 4 d'abril. Encara que el 1972 es va integrar en la UPV, per raons d'interès estratègic, el 1991 va passar a formar part de la Universitat d'Alacant, creada el 1979.



Incorporació de nous centres (del 1975 al 2000). La seua evolució: fusions i canvis de denominació 


En el període que va del 1975 al 2000, la Universitat Politècnica de València va augmentant progressivament l'oferta de nous ensenyaments i titulacions, al mateix temps que es creen i incorporen nous centres docents.


L'adscripció a la UPV de l'antiga Escola de Belles Arts de València es va establir pel Decret 2.503/1975, de 23 d'agost, i posteriorment, el 1978, l'escola es converteix en en Facultat de Belles Arts (FBBAA). Per les seues aules han passat artistes, comissàries i comissaris, crítics i crítiques d'art, professionals i empresaris i empresàries de diferents sectors creatius. Actualment, la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València està considerada com la millor del sistema universitari espanyol i dota la UPV d'un component artístic.


El 1978 es crea l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Agrícola d'Oriola (Alacant), integrada en la UPV. El 1994 passa a denominar-se Escola Politècnica Superior i, en crear-se el 1996 la Universitat Miguel Hernández, a Elx (Alacant), aquesta escola passa a adscriure's a aquella universitat.


Els estudis d'informàtica van començar a impartir-se el 1982 en la llavors Escola Universitària d'Informàtica (Reial decret 1.620/1982, del 18 de juny), creada i integrada en la UPV. L'any 2002, canvia la seua denominació per la d'Escola Tècnica Superior d'Informàtica Aplicada. El 1985 -Reial decret 1.855/1985, del 9 d'octubre-, ss'estableix la Facultat d'Informàtica, on s'imparteix el títol d'Enginyeria Informàtica. Anys més tard, el 2010, es fonen ambdós centres, la qual cosa dona lloc a l'actual Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Informàtica (ETSINF).


L'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Telecomunicació (ETSIT) va ser creada en 1989 (Decret 117/1989 del 28 de juliol). En l'actualitat, està posicionada com una de les escoles de referència a nivell nacional i internacional, i inclou totes les disciplines i facetes de l'enginyeria de telecomunicació.


El 1989, en el mateix Decret 117/1989, es funda l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica de Topografia i d'Obres Públiques a la UPV. El 1994, es transforma en Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Topogràfica, Cartogràfica i Geodèsica (ETSEGCT) (ETSIGCT), els estudis de la qual s'han adaptat als canvis que ha comportat la introducció de les tecnologies de la informació i les comunicacions en els mètodes i les pràctiques tradicionals. D'altra banda, la docència d'obres públiques es trasllada a l'ETS d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports.


L'Escola Universitària de Gandia, creada el 1993, es constitueix com a Escola Politècnica Superior de Gandia (EPSG) durant el curs acadèmic 1999-2000. Allí s'imparteixen ensenyaments forestals, de medi ambient, turisme, comunicació audiovisual, enginyeria de sistemes de telecomunicació, so i imatge. L'establiment del campus de Gandia permet, en certa manera, que la Ciutat Ducal recupere segles de tradició universitària. I és que, el 1549, es fundà l'antiga Universitat de Gandia, primera universitat jesuïta del món sota el patronat del duc San Francesc de Borja i amb la direcció de la Companyia de Jesús. Durant dos segles va ser un centre universitari de referència. S'hi van impartir classes fins que, el 1767, els jesuïtes van ser expulsats d'Espanya i la Universitat es va clausurar. En l'actualitat, el campus de Gandia, que va complir el 2019 el vint-i-cinquè aniversari, ofereix una àmplia oferta formativa i es caracteritza per ser un centre amb marcada dimensió internacional i investigadora.


Durant el curs acadèmic 1999-2000, es posa en marxa la Facultat d'Administració i Direcció d'Empreses (FADE), creada pel creada pel Decret 56/2000, del 25 d'abril, del Govern Valencià. Es completa així el mapa actual d'escoles i facultats de la UPV.





UPV
UPV
UPV

EMAS upv