•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Avelino Corma, Amparo Chiralt, Hermenegildo García, Luis Guanter i Pedro Luis Rodríguez. Als cinc els uneix una mateixa passió, la ciència; un mateix lloc, la Universitat Politècnica de València; i un mateix resultat: l'excel·lència. Fruit d'això, un any més, es troben entre el personal investigador més influent de tot el món en les seues respectives àrees de coneixement. Així ho confirma l'última edició de la Highly Cited Researchers (HCR), publicada avui, i que reconeix cada any als científics i científiques més citats a nivell internacional.

Avelino Corma, professor d'investigació del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), i Hermenegildo García, catedràtic de la UPV –tots dos investigadors de l'Institut de Tecnologia Química (ITQ, UPV-CSIC)– són dos dels investigadors més influents del món en el camp de la química. Amparo Chiralt és investigadora de l'Institut d'Enginyeria dels Aliments per al Desenvolupament (IUIAD-UPV) i destaca en ciències agrícoles. Per part seua, Luis Guanter, investigador de l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i Medi Ambient (IIAMA), ho fa en l'àrea de Ciències de la Terra (o Geociències). I completa la llista Pedro Luis Rodríguez, professor d'investigació del CSIC en l'Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (UPV-CSIC) i un dels referents internacionals en l'àmbit de la biologia de les plantes.

Elaborada per Clarivate, aquesta classificació situa novament a la UPV com l'única universitat politècnica del país amb presència en aquest rànquing.

En la seua vuitena edició, HCR inclou un total de 6.602 investigadors, de més de 70 països, que destaquen per les seues excel·lents contribucions al coneixement científic i la seua influència en les seues respectives àrees de coneixement. Per països, la classificació està liderada pels Estats Units, que compta amb 2.622 dels investigadors més influents del món. Li segueixen la Xina (935) i Regne Unit (492). Espanya ocupa el novè lloc en el rànquing –millora un respecte a l'any passat, amb un total de 109 científics i científiques.
La metodologia que determina el "qui és qui" dels investigadors més influents es basa en les dades i anàlisis realitzades per experts bibliométrics i científics de dades en el Institute for Scientific Information™ de Clarivate.

“La ciència necessita d'un finançament estable, no pot dependre del govern de torn”

Preguntats sobre la situació de la ciència al nostre país, els cinc coincideixen que la pandèmia ha fet que la societat siga més conscient de la importància de la investigació, “encara que també ha mostrat quins són els països capdavanters per a resoldre problemes apressants. Entre ells no està Espanya, malauradament”, assenyala Hermenegildo García.

Per a revertir aquesta situació, tots apunten també a la necessitat de més finançament i d'apostar “d'una vegada per sempre” per la ciència. “Pense que és necessari una major inversió i una millor coordinació en el sistema a través d'un diàleg efectiu entre els diferents agents i la comunitat científica. Cal mirar als països on els resultats són millors en termes de transferència a la societat. Això sempre acompanyat d'una major inversió en ciència bàsica i polítiques i eines adequades per a facilitar la transferència”, assenyala Amparo Chiralt.

Per a Avelino Corma, “és urgent comptar amb un finançament estable per a la ciència i una carrera del personal investigador amb regles definides i clares, que no depenguen dels governs que gestionen la I+D en cada legislatura”. Mentrestant, Rodríguez reivindica també una aposta decidida per mantenir la inversió en ciència, “més enllà d'una situació conjuntural derivada de la pandèmia”. I a aquestes reivindicacions, Guanter afig una més: fomentar la mobilitat entre institucions, especialment a nivell nacional.

El millor del sistema científic espanyol, el seu personal… en una carrera de fons

I és precisament el personal investigador el principal actiu del sistema científic-tecnològic espanyol. “El talent i la dedicació dels seus investigadors i investigadors és el millor de la nostra ciència”, apunta Pedro Rodríguez. “Són la nostra gran fortalesa al país i, en aqueix sentit, hauria de donar-se suport d'una forma més efectiva, i això és urgent, la captació de més recursos humans per a la investigació, molts dels quals han hagut d'abandonar el país per a subsistir”, reivindica Amparo Chiralt.

I de cara als futurs investigadors i investigadores, la reflexió també és unànime: la ciència és una carrera de fons que exigeix molta dedicació i mobilitat. “Cal gaudir d'ella, que no es desanimen i que creguen que una carrera investigadora és possible i val la pena, perquè al final és molt gratificant. Han d'intentar desenvolupar idees i projectes propis a partir de la fase postdoctoral, i millor si aquesta és en un grup diferent al que va supervisar el seu doctorat”, conclouen.