•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Investigadores de la Universitat Politècnica de València (UPV), en col·laboració amb el CIBER-BBN i la Universitat de Glasgow, han descrit un nou mecanisme d’interacció entre receptors de la membrana cel·lular. En el seu estudi han descobert que aquest mecanisme pot afectar de manera crucial els processos d’adhesió de les cèl·lules al seu entorn, una troballa que pot resultar clau en la recerca d’aplicacions de medicina regenerativa, en teràpies que facen possible la regeneració de teixits o òrgans danyats. El treball s’ha publicat en la revista Communications Biology, del grup Nature.

Als laboratoris del Centre de Biomaterials i Enginyeria Tissular (CBIT) de la UPV, l’equip d’investigadors centra el seu treball en el desenvolupament de sistemes materials que simulen a nivell molecular la matriu extracel·lular, que és com el microambient que envolta les cèl·lules en un teixit.

“Són normalment proteïnes com el col·lagen, la fibronectina, factors de creixement, ions, i altres molècules que les cèl·lules tenen al seu voltant i usen per intercanviar informació. Per exemple, l’entorn cel·lular pot determinar en el cas d’una cèl·lula mare quin serà el seu destí, quin tipus de cèl·lula ha d’esdevenir. Amb aquests materials és possible estudiar i guiar processos de biologia cel·lular de manera simplificada, la qual cosa facilita proposar noves dianes terapèutiques i teràpies avançades per a diverses patologies”, explica la Dra. Patricia Rico, investigadora del CIBER-BBN al Centre de Biomaterials i Enginyeria Tissular de la UPV.

Distròfia muscular

La investigadora afig que els processos d’adhesió de les cèl·lules al seu entorn són molt importants en la senyalització cel·lular tant en teixits sans com en malalties de diversos tipus.

“Aquesta troballa és molt important, ja que demostra una nova funció del transportador del bor diferent de la del control de l’homeòstasi d’aquest ió. A partir d’aquest descobriment, treballem per identificar si és possible desenvolupar una nova estratègia terapèutica general per a tractar les distròfies musculars basada en els resultats preclínics extraordinaris que tenim”, explica Patricia Rico.

L’equip del CBIT-UPV explica que l’estimulació simultània de receptors d’adhesió cel·lular (integrines) i del transportador de l’ió bor (NaBC1) millora significativament la diferenciació miogènica en línies cel·lulars humanes i, en conseqüència, la regeneració muscular a nivell anatòmic i funcional en els models humans de distròfia muscular de Duchenne (DMD).

La distròfia muscular de Duchenne (DMD) és una malaltia hereditària estranya deguda a una mutació en una proteïna denominada distrofina que fa la funció d’ancoratge (adhesió) de les cèl·lules musculars al seu entorn; es tracta de la distròfia muscular més comuna en xiquets (amb una incidència d’1 de cada 100.000) i afecta múltiples òrgans, des de la musculatura esquelètica fins al cor o el sistema nerviós central. Sol manifestar-se entre els 2 i 3 anys d’edat, i com que és una malaltia degenerativa, redueix dràsticament l’esperança de vida d’aquests xiquets.

La hipòtesi de la investigadora es basa en la idea que l’estimulació simultània de receptors d’adhesió cel·lular (integrines) i del transportador de l’ió bor (NaBC1) proporcionen un ancoratge extra i adequat a les cèl·lules malaltes, que d’aquesta manera poden, potser, restaurar les seues deficiències, comunes per a aquest tipus de distròfies musculars.

Referència

Rico, P., Rodrigo-Navarro, A., Sánchez Pérez, L. et al. Borax indueixes osteogenesis by stimulating NaBC1 transporter via activation of BMP pathway. Commun Biol 3, 717 (2020). https://doi.org/10.1038/s42003-020-01449-4